Quan van fer plegar Ruiz Gallardón, com a ministre de Justícia espanyol, vaig estar molt contenta, malgrat la pàtina de progre (?!). Després nomenen Rafael Catalá (recordeu que el nom no fa la cosa), que, entre altres mèrits, té el d'haver estat secretari d'Estat de Justícia de l'inefable Michavila (ai, senyor!). Doncs bé, aquest senyor, addicte amb l'afegitó de fervor de los Principios Nacionales del PP, ha enginyat una eina que, ai, Jesús, agilitzarà la justícia. Jo tinc uns anys, però sóc joveníssima si comptem el temps que fa que hom vol agilitzar la justícia.
Ja en el Segle d'Or espanyol se'n parlava sovint. El flamant ministre diu que ho fa per accelerar els casos de corrupció, perquè el PP, com tothom sap, té aversió a aquest mal i no viu més que per fer-hi net, considerant la corrupció tan letal com l'Ebola, quan no tens ni els protocols per preservar-te'n. A tal efecte, el ministre ha tingut una idea genial, tot i que ja l'empraven els vàndals: autoritzar la policia perquè realitzi escoltes a particulars sense el permís d'un jutge. Si la justícia està rovellada, almenys tenia la gràcia que calia perquè la policia fes el que marca la llei, i no el que marca la testosterona de ningú. De fet, la política serveix, potser en exclusiva, per donar ordres a la policia. Si no hi ha autoritats civils i democràtiques que controlin la policia, d'això –perdoneu que recorri a les fórmules clàssiques– se'n diu dictadura.
O sigui, que si tu ets independentista, per mor que la corrupció no avanci, et poden punxar el telèfon i el Twitter i deixar-te escorxadet i en mans de l'arbitrarietat. Com quan van decidir que per posar fi al terrorisme –que era l'agafador de tots els jerarques–, hom podia il·legalitzar partits, i tancar diaris i mitjans d'expressió. Per un bé suprem, és clar.
Doneu armes a uns homes –i dones– i eviteu-los el control judicial i demà mateix, ai, senyor, trucaran de matinada a casa vostra. Oi que us sona?
Isabel-Clara Simó és escriptora i periodista.
