Ser de Vallecas o no

Jo no visc a Vallecas, jo visc en una comunitat anomenada Catalunya en la qual els partits governants en la mateixa i des de fa molts anys, van executant una política reaccionària (neoliberal li diuen ara) en contra de la majoria social. Una comunitat on les recomanacions d'un govern en l'ombra que ningú ha triat, representat per l'anomenada "Troica" són aplicades amb el màxim rigor per aquells que han

empobrit les arques públiques en benefici propi o en benefici d'aquells que els manen (llegeixi's els poders financers). Uns actors en definitiva que no són més que l'altra cara d'una mateixa moneda a Barcelona o a Madrid, la de l'eliminació dels drets polítics i socials i l'empitjorament de les condicions de vida de la gent. Doncs bé, aquests personatges estan embarcats en un procés en el qual l'oposició és marginada i s'ataquen els principis democràtics en eliminar el debat parlamentari entre altres actuacions discutibles políticament i jurídicament, que no han dubtat a saltar-se a la torera (alguna cosa molt espanyol i en el que curiosament coincideixen amb el PP) un consens que abastava al 80% de la població catalana, independentista o no, transversal en el polític i en el social, i tot això per imposar el seu "Full de ruta cap a la independència" de l'Estat espanyol i en la qual criden a la participació en referèndum als catalans i catalanes el pròxim dia 1 d'octubre.

Jo no visc a Vallecas, jo visc a Catalunya però opino com Pablo Iglesias o Pablo Echenique, que "L'1-O pot ser una mobilització legítima, però això no és un exercici del dret a decidir mitjançant un referèndum amb garanties i eficàcia jurídica" per aquesta mateixa raó i perquè no vull legitimar la posició dels Pujol, Més, o el seu hereu Puigdemont tal com fan altres forces que la caverna mediàtica tatxa d'antisistema, quan paradoxalment apuntalen el pitjor del Règim del 78, la corrupció (això sí, en nom d'objectius de major importància: la independència, i segons sembla és igual si vas de la mà dels majors enemics o si aquest paradís independentista ja a l'origen manca de contingut social) jo, aquest dia, com a català, no participar amb el meu vot, una aventura destinada a distreure'ns de la realitat que ens oprimeix, la que pretén ocultar que el problema més gran avui a Catalunya és la crisi social, la realitat del suport per part dels Puigdemont i companyia a Rajoy amb la seva abstenció en la moció de censura que va presentar Podemos, o l'aval a un procés dissenyat per aconseguir un resultat conegut a priori, amb l'objectiu de legitimar una decisió ja presa, que no comptarà amb l'aprovació de la majoria de la població catalana.

Podemos, sempre ha defensat el seu compromís amb la celebració d'un referèndum democràtic, però aquest referèndum no pot definir-se com a democràtic. Les declaracions de Pablo Iglesias són coherents amb el que Podem ha sostingut sempre. Pronunciar-se lliurement a favor o en contra de la independència és un dret, però aquesta independència el meu entendre no pot ser l'objectiu més immediat, ja que requereix tant una major acumulació de forces com de teixir aliances amb els sectors progressistes de l'estat per crear una altra realitat política a Espanya, acceptant també que la independència pot no ser l'única sortida possible en el futur.

Una cosa és el dret democràtic a decidir, i una altra és el guisat que el govern de la Generalitat està cuinant.

Amb mi que no expliquin.

Gonzalo Busqué és secretari polític del Consell Ciutadà Municipal de Tarragona Podem.