Els resultats d'aquest plebiscit en forma d'eleccions no s'han allunyat gaire ni de les previsions ni de les enquestes. Les tendències s'han confirmat. Amb algunes variacions un pèl amargues. Perquè amarg és per a l'independentisme constatar que guanya en escons però no supera amb mèrits la prova del percentatge. I més amarg encara és assumir que Ciutadans ha pujat massa. Tant, que en molts llocs del país és la segona força política i en alguns, la primera.
El gat sobiranista ha superat la prova, però s'ha deixat uns quants pèls a la gatera. No serà fàcil. Perquè, malgrat la patacada que ha patit el seu partit, Mariano Rajoy pot mantenir la intransigència. I perquè al Parlament de Catalunya la veu de l'unionisme discrepant serà forta. Per mèrits propis, Ciutadans s'ha convertit en el gran partit de l'oposició.
Algú comentava aquest diumenge que s'han acabat els temps de les manifestacions i de les banderes. No. Ben al contrari. Hauran de continuar les banderes i les manifestacions. I, sobretot, haurà d'augmentar encara més la intel·ligència. Junts pel Sí és una amalgama alegre amb un únic objectiu: desconnectar de l'Estat i arribar a constituir un estat propi. Aquesta és la necessitat, perquè l'alternativa és tristíssima, però el camí apareix amb més espines de les previstes. Artur Mas, Oriol Junqueras i la tropa independent que s'ha integrat en la candidatura –encara més, la CUP– han de ser conscients de les dificultats i de les dues grans exigències que cal per superar-les: unitat i eficàcia.
Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.
