No es volia un món globalitzat per a poder accedir a qualsevol producte com si fos "de casa", i una Unió Europea per a poder anar d'un lloc a l'altre sense haver de fer el canvi de moneda i estalviar les incòmodes barreres duaneres?
Si no se'ns va dir, podíem esperar, que això no sortiria "de franc" i que, junt amb els avantatges que representava, comportaria inconvenients, alguns d'assumibles, però, segurament, d'altres pels que probablement caldria un extra de previsió i preparació.
Per exemple, en el canvi a l'euro, que la seva adaptació va ser un bon maldecap, els entrebancs depenien de la capacitat d'assimilació de cadascú. Tret de l'arrodoniment de preus, a l'alça, clar, i un progressiu increment del cost de vida, no va passar d'aquí.
El problema que ara tenim, i aquest ho és a escala mundial, deixa en evidència que tot és poc davant d'irrupcions sobtades, o de possiblement desconegudes, i, en el nostre cas, deixa un regust que fa pensar en el paper dels ens polítics, tant autonòmics com estatals o europeus, cadascú amb la part que li toca i se li espera.
Després dels advertiments que estem rebent en forma de canvi climàtic, el qual, als primers símptomes, semblava una situació, encara que greu, local i llunyana que, fins i tot, més d'un en feia broma, ha esdevingut un virus en forma de pandèmia que, en dies, ha infectat fins a l'últim racó.
Ara, ja és inútil furgar en fins a quin punt es podia haver parat o, si més no, apaivagar els seus efectes i conseqüències que, com podem veure, afecta a tots els àmbits. En la llibertat de moviment és com més ho podem notar, però és que incideix en la nostra vida laboral, social i afectiva... Fins i tot ha fet trontollar el que res (tret dels interessos del sector) sembla influir, com és la Borsa, que, diuen, és el termòmetre econòmic.
Si aquest accident fa replantejar-nos hàbits adquirits, seguits per inèrcia, i prioritzar el que veritablement és essencial, nosaltres ja n'haurem tret la lliçó.
Si els que legislen assumeixen que les partides primordials dels pressupostos generals són les de servei i atenció a la ciutadania, els serveis bàsics a garantir, i que són un deure de l'administració pública, no tot quedarà en un mal record.
I, si en quedés menys especulació i competitivitat i més pausa i racionalitat, molt millor.
Sense esperar un proper contratemps, a veure si tots plegats som capaços d'aprofitar aquest temps de parada general. Com va dir algú: "Quan en tornaràs a tenir un altre així?"
I compte que, mentrestant, no hi hagi qui ho aprofiti per a altres fins. Però això, com sí que servirà als desmemoriats per base de dades a l'hora de donar rellevància, poder i govern, ja necessitaria un altre enfocament, que ara, la veritat, no em ve de gust.
