Dimarts, 16 d'Abril de 2024
Està sobradament demostrat que Catalunya, fins al moment, no té la força suficient per tallar una relació en la que no es troba a gust. I això no depèn només de què el 48% a favor de fer-ho es pogués transformar en un 52%. Estic segur que mai no n’hi hauria prou, que sempre seria devaluat, menyspreat i qüestionat, si no es va directament al moll de l’os del problema, que no és altre que reconèixer-nos el mateix dret, i la mateixa legitimitat, de parlar, de dialogar, de negociar, de pactar, de acceptar de que els dos tenen que aportar-se mútuament, però asseguts a una taula.
També està de sobres demostrat que a l’Estat no li convé, i per tant mai acceptarà, un tracte diferenciat amb Catalunya, ni que només sigui pel seu sentit d’unitat, que no és més que uniformitat. Potser ja en té prou amb els 'Fueros' que van propiciar empassar-se un pacte fiscal que és l’excepció a un injust règim comú. Per cert, contra els que no es pot apreciar cosa semblant al setge que pateix qualsevol intent de negociar una atenció equitativa i justa per part de Catalunya.
A més, són masses els egos despertats gràcies a les fórmules de finançament emprades i imposades, a vegades amb la signatura dels nostres representants, que és totalment normal que a la més petita insinuació que d’alguna manera es podria arribar a atendre alguna de les nostres reivindicacions i els més «afectats» deixin tot el que estaven fent i saltin enfurismats amb frases com “a los catalanes ni agua”.
Però, és que a part del que podria representar per a aquests de forma particular, clar, Catalunya representa gairebé una quarta part del PIB estatal i, davant de qualsevol indici de separació, com que de parlar no se’n sap, s’han d’utilitzar totes les eines a l’abast per a combatre-ho. Tant s’hi val que l’opinió pública, inclús internacional, posi en tela de judici la legitimació d’alguna d’elles. L’important és aturar-ho, o obstaculitzar-ho, desprès, amb el temps i una mica de sort, potser no se’n recordaran o, si no, algú ja farà un triple salt mortal al buit per desviar l’atenció.
Seny basc, ara falta el català...!!
L´article del País, el altra día: Finalment, qui està posant més seny és el lehendakari Iñigo Urkullu que ahir en una entrevista a El País deia que «el concepte d’independència és del segle XIX; el nostre nacionalisme al segle XXI és solidari, pretén més autogovern en una soberania compartida. En un món globalitzat, la independència és pràcticament impossible». Seny basc.
"De tot hi ha d'haver, senyors"
Lo mismo puedo pensar de usted.
¿en que marco legal podemos hablar? Porque hacerlo sin uno, es totalmente inutil. Expliqueme...o mejor , expliqueselo al resto.
Dintre del marc legal, sí
Ningú diu que no es pugui parlar però atenent-se al marc legal establert, que tant bé ens ha anat aquestos 38 anys. Tot el que sigui sortir-se d'això és perdre el temps, els únics que en
sortiran malparats seran els independentistes. Perquè si no en fem cas de la Constitució per aquesta regla de tres els ciutadans tenim llavors barra lliure per saltar-nos la llei catalana o espanyola que no ens agradi. Can pixa.
El govern espanyol actual ha fet coses malament, sí, lo de l'Estatut va ser infame, sí, Catalunya necessita estar més mimada en cultura, llengua o símbols, sí, necessita més calerons i millors infraestructures, sí, però també el govern català nacionalista/independentista les ha fet de l'alçada d'un campanar aquestos anys, demana la lluna quan no es pot día sí i dia també, mai en té prou, va de victimista sempre, i la resta de comunitats espanyoles, que estan pitjor que nosaltres, tenen el dret a rebre serveis també.
Del futur no sé què passarà, l'únic que veig segur son unes eleccions autonòmiques a Catalunya a la tardor probablement al no poder fer el referèndum. Inhabilitacions n'hi hauran, els del 9N amb Mas al capdavant cauran segur, i Forcadell també, serà la nova Atutxa, però ja veurem si la trencadissa es queda aquí o el govern espanyol ho para a temps veient com tira el govern català que sorgeixi a les urnes.
acabo
... Però el que no poden fer, ni uns ni altres, és ignorar que alguna cosa hi ha que s'ha d'arreglar. I això només es pot aconseguir acceptant-ho i parlar-ho.
als que pensen com vostès
De tot hi ha d'haver, senyors. I la millor manera de conviure és acceptar que tothom te la seva opinió. I, així, si es vol, parlant la gent es pot arribar a entendre. No hi ha res escrit a sang i foc, i de tot s'ha de poder parlar. I sàpiguen una cosa: Ni els que pensen com jo son tants, ni els que pensen com vostès son tants, per tant se n'hauria de parlar.
independes bipolares
Hay que recordar varios puntos que Xavier ignora, o se le olvida . Primero, nunca va a haber un referendum por la independencia de Cataluña donde no podamos votar todos los españoles. Segundo, aunque así fuese , estamos hablando de un 52 y un 48.. y¿y si al dia siguiente es al revés? ¿volvemos a la "cárcel" llamada España? ¿O quizás se acabó el "derecho a decidir" , eslogan que os habéis sacado de la manga? Lo mires por donde lo mires no hay por donde cogerlo, y me podría extender mucho más en cuestiones internacionales pero es que cuando un argumento empieza con falsedades , no merece la pena seguir. Muy bueno el argumento de David, un saludo.
No
Son els independentistes els que volen tallar, no Catalunya. Ja n'hi ha prou de fer passar a tots els catalans com a independentistes. Ni els independentistes son majoria ni representen a tots els catalans.
Diàleg, quin diàleg hi ha d'haver? Compliment de la llei, i sinó que s'atenguin a les conseqüències. Espanya és INDIVISIBLE i la sobirania resideix en el conjunt, no en una part, dels espanyols. Per això no hi pot haver cap referèndum. I aquest precepte de ser indivisible (especialment protegit en la Constitució espanyola) està recollit a la majoria de les constitucions dels grans estats del món. Per això Espanya MAI quedarà en ridícul o serà qüestionada si aplica la llei i la força (si calgués) per defensar la integritat territorial del país. Espanya és un dels països més importants de la Unió Europea, probablement el tercer en pes després d'Alemanya i França i de la sortida del R.Unit, i cada cop més ben valorat amb el panorama populista que pateix Europa. El que diguin quatre illuminatis de torn a favor de la pamema i l'engany del prussssssésssss obviament no serà tingut en compte
