Dimecres, 22 de Novembre de 2017

Sobre les llistes republicanes

20 de Novembre de 2017, per Biel Ferrer

Parlem-ne, baldament sigui de manera concisa, de les llistes republicanes ara que ja sabem les de tots els partits polítics que participaran a les eleccions del vint-i-u de desembre d'enguany. Potser ja és hora, doncs, d'una banda, d'exhaurir el silenci que havíem assajat per rumiar sobre el que ha passat al país d'ençà de la declaració de la República al Parlament de Catalunya el dia 27 d'octubre, i, d'altra banda, de mirar endavant malgrat tot. Obviaré, tanmateix, de referir-me al bloc unionista, incapaç d'oferir res que no siguin l'amenaça violenta del PP (tan versemblant com evident fou al referèndum de l'1 d'octubre), la mentida denigrant de Cs (començant pel fals adoctrinament a l'escola catalana i que cada dia afegeix un capítol de postveritat més) i el federalisme inviable del PSC i de CeC (que encara no han après la lliçó de la Història que demostra que aquesta opció d'organització territorial quedà liquidada per la força de les armes al segle XVIII).

Adverteixo el lector que no revelaré pas quina de les llistes republicanes tal vegada votaré, sinó que miraré d'exposar alguns dels motius pels quals totes tres llistes republicanes -Junts per Catalunya, ERC i CUP- són dignes de ser votades, un cop descartada definitivament la llista unitària. Per fer-ho em centraré a les de la demarcació de Tarragona i en alguns dels noms que les configuren. Ja sé que el programa (els objectius, les estratègies, etc.) és també molt rellevant a l'hora de decidir el vot, que encara cal escoltar què s'hi diu, a la precampanya, i que s'ha d'observar amb atenció crítica què s'hi esdevé, a la campanya, però qui ha de fer-lo possible també és un factor decisiu.

Ras i curt, del cap de llista de la CUP, el reusenc Xavier Milian, en puc dir que és un gran treballador, incansable i emprenedor, vinculat al Casal Despertaferro des dels seus inicis, amb una llarga experiència com a assessor municipal i que suposa una aposta ferma per algú ben capaç de liderar la candidatura que conjumina independència i socialisme de manera indissociable. Pel que fa a ERC, vull comentar que la reusenca Noemí Llauradó és una digníssima núm. 2 si atenem la bona tasca que ha estat desenvolupant al govern municipal, amb rigor i des d'una perspectiva progressista, en un àmbit no gens fàcil de gestionar com ara l'hospital. I, de Junts per Catalunya, vull valorar-ne tres membres: en primer lloc, el cap de llista, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, persona honesta, bon advocat i patriota de pedra picada, que conec des de la seva brillant participació a la Jornada Jurídica sobre el Dret de Decidir que vam coorganitzar a Reus Òmnium Baix Camp, el Centre de Lectura, el Col·legi d'Advocats de la ciutat i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV; en segon lloc, la núm. 2, Teresa Pallarès, la presència de la qual és un exemple significatiu de com la socialdemocràcia catalana que no ha renunciat al dret a l'autodeterminació i a l'alliberament nacional hi és ben representada amb una figura destacada; finalment, l'escriptor i professor de Dret Constitucional Hèctor López Bofill, en un lloc simbòlic, com a personalitat solvent i procedent d'altres formacions com SI.

Sé que, al camp de batalla, hi ha moltes incerteses i variables en joc, però el que és segur és que, amb els matisos que calguin, la unitat d'acció de les llistes republicanes és més necessària que mai i seria bo que s'explicités com més aviat millor i, a tot estirar, abans de l'inici de la campanya electoral. La restitució plena del president i del govern legítims destituïts antidemocràticament per l'article 155, l'alliberament immediat dels presos polítics i la implementació progressiva de la República proclamada haurien de ser, si més no, mesures bàsiques i comunes. Ara ja sabem amb certesa absoluta quina mena d'Estat, neofeixista i corrupte, tenim en contra. N'hem constatat fets i dades: ja no ens en podem refiar ingènuament. En l'esdevenidor, que hagi servit tot el que ha passat darrerament perquè l'independentisme hagi madurat i crescut encara més, si calia, i perquè, mitjançant l'anàlisi i la reflexió, sàpiga trobar els nous camins per assolir la victòria final.

Biel Ferrer Puig és filòleg.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)

Comentaris

Giordano R.  22 de Novembre de 2017

Cul-de-sac

0 en anàlisi política. Pensar que la Pallarès és indepe és de nota, no veus que se li acabava el xollo de l'AEQT, i els sociates ja l'havien fotut fora fa 5 anys...Continua somiant truites... La vostra proposta es tramposa i només ens porta a un cul-de sac.

Ganxet  20 de Novembre de 2017

Val

O sigui que els unics partits democrates que segons voste ja, son els republica se, dons mol be home, visca el pensament i els que no pensen igual son segons voste? Per demócrata el fuigdemont "el valent" i els seus apostols, a sense oblidarnos de la
Embustera Republicana Catalana si home la Marta, aixo si es democracia, be una mentideta patita va dir, pero vaige com la proclamacio de la republica