Des del 28 de març a Madrid i, posteriorment, des del 7 d’abril a la resta de l’Estat, a la multinacional referent de les telecomunicacions espanyoles hi estan havent jornades de lluita i de conflictivitat laboral, cosa que es veia venir ja per part del treballadors. Aquest conflicte sorgeix com a conseqüència dels contractes 'marc' que cada quatre anys es renoven entre les empreses subcontractades i Telefònica; aquests contractes, renovació rere renovació, sempre han anat reduint la quantitat econòmica que Telefònica atorga a les anomenades 'subcontractes'. De retruc, i a través de la lògica que impera en el pensament econòmic vigent, les condicions laborals evolucionen negativament.
Tal vegada pensaran i/o argumentaran que Telefònica està patint per sobreviure com a empresa ..., doncs no: no només està sobrevivint sinó que té la poca vergonya, amb uns beneficis de més de 4500 milions d'euros, de dur a terme polítiques econòmiques que estan a les antípodes de les teories keynesianes, o pitjor encara, fa que aquelles empreses que tenen aspiració a ser 'Partner's' de la gran mare Telefònica, que generen llocs de treball, o, com s’acostuma a dir, activitat econòmica, s’allunyin de garantir condicions laborals dignes o de produir noves vacants en el sector.
La gran especuladora multinacional de les telecomunicacions, juga, juga amb la infraestructura que prové del seu passat, sí, el passat en què era una empresa pública, una empresa que oferia uns serveis correctes i que va malvendre el “Gobierno de Felipe Gonzalez”. El proppassat gener, aquesta empresa especuladora va fer una operació de venda, la seva filial britànica O2, per una quantitat de 13.200 milions d'euros, a l’empresa de Hongkong Hutchison Whampoa, però tot no queda aquí, la gran especuladora multinacional és capaç de tenir entre els seu assessors persones rellevants del panorama polític espanyol, com ara Rodrigo Rato, que ara sembla que temporalment ha renunciat a formar part del consell d’assessors, Eduardo Zaplana (exministre del PP) assessor del president, i Cristina Garmendia (exministra del PSOE), la qual cosa fa més evident que mai la teoria de les portes giratòries on determinats polítics acaben als consells d’administració de determinades empreses.
Però no queda tot en especulació, devaluació de les condicions laborals, o portes giratòries, la gran especuladora multinacional ens cuida especialment als usuaris directes o indirectes, i dic indirectes perquè la majoria de les companyies que operen a Espanya ho fan pagant o utilitzant la infraestructura de Telefònica, i dic la majoria i no la totalitat ja que n’estan sorgint de noves, i al Polígon Francolí de Tarragona. Bé, el que deia, als usuaris, la gran especuladora multinacional ens tracta i ens tractarà amb un amor especial, amb un afecte significatiu, tant tant que aquest mateix any ens tornaran a apujar la factura 5€, el que suposa 60 euros l’any i que amb els 10 milions de línies implicarien uns ingressos de 600 milions d'euros.
Amb tot això val a dir que jo entenc, i em faig meves, les lluites de les persones que demanen unes condicions laborals dignes, comparteixo la nova marea sorgida, la marea blava, perquè com deia Movistar als seus anuncis publicitaris Todos somos azules, deixant al marge el que el color blau implica ideològicament, és clar. Jo sóc marea blava, jo vaig treballar per telefònica durant un període laboral en què ens van retallar considerablement el salari i entenc perfectament la situació.
Salut, força i lluita, si Coca-Cola ho ha aconseguit vosaltres/nosaltres també!
Albert López és alcaldable de Movem Reus.
