Cookie control
Dimarts, 25 de Juny de 2019

Tornem a l’assistència sanitària universal

20 de Gener de 2017, per Arga Sentís

Afortunadament, l’administració de l’hospital Joan XXII rectifica el seu error i tornarà els 150 euros  que va cobrar a una família d’immigrants el desembre passat perquè encara no tenien targeta sanitària, tot i estar empadronats i en tràmits d’aconseguir-la. Van tractar com si fossin turistes uns residents habituals, veïns amb pocs recursos, es van equivocar i reconeixen que està mal fet.  Però aquest  no és un cas anecdòtic.  És un fet dolorós, i ens temem que sigui, a més,  la punta d’un iceberg. Quantes persones han hagut de passar per un tràngol d’aquesta mena? Trobar-se malament, anar a urgències i que t’ofereixin una atenció que no pots pagar? Sembla una situació pròpia d’una novel·la de Dickens, però són coses que passen ara i aquí.

El més revoltant del cas és que aquestes coses abans no passaven.  El dret a la salut és un dret humà fonamental, amb independència de la situació administrativa de la persona, i està reconegut en nombroses normes nacionals i internacionals. A Catalunya, l’Estatut actualment vigent estableix que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública, en els termes que estableixen les lleis”. Des del 1985, l’atenció sanitària es va universalitzar a tot l’Estat espanyol. Hi havia lliure accés al sistema de salut, amb només dues condicions: ser ciutadà o residir al país. Ningú que estigués malalt es quedava sense atenció mèdica, i aquest fet és un indicador del nivell no de benestar, sinó de civilització, que havíem assolit.

Amb la darrera arribada del PP al govern, la civilització tal com l’entenem les persones normals va començar a retrocedir. Aquest partit es va treure de la màniga el decret 16/2012, que relaciona l’accés a l’assistència sanitària amb les rendes del treball. Cal estar apuntat a la Seguretat Social per anar al metge. Qui no ho estigui, no en té dret. Amb aquesta invenció inqualificable, torna a ser possible que persones necessitades d’atenció es quedin a la porta dels hospitals sense que les acceptin. O bé que les acceptin i després passin factura.

Com que la sanitat ha estat íntegrament transferida, i la Generalitat en té plena competència, la resposta ha estat un projecte de llei “D’universalització de l’assistència sanitària”. Vaja, que a Catalunya volem tornar a fer el que ja estava fet ara fa trenta-dos anys. Però sembla que el nostre govern, malgrat les bones intencions, no s’hi doni gaire pressa. El projecte malda encara pels viaranys del Parlament, i el Parlament, recordem-ho, no està en sessió durant el mes de gener.

O sigui, que encara que hi hagi una solució prevista no s’ha posat en marxa. I  les urgències mèdiques poden passar cada dia. Cada dia hi pot haver un nou cas com el del Joan XXIII. Si demanem celeritat al personal sanitari quan tenim un problema greu, no la podem demanar al legislatiu i a l’executiu perquè donin cobertura legal als nostres conciutadans que ho necessiten?

Som persones civilitzades. Recuperem la universalitat de l’assistència sanitària.

Arga Sentís és portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Juan Antonio Carricondo Oyonate  21 de Gener de 2017

No tot hi val!

Tant que agrada als polítics anomenar altres països potser que parlin de tot. El sistema no està pensat ni preparat per fer-ho tot possible, no és sostenible! Cal articular normes i lleis per evitar el mal ús dels serveis bàsics. Massa sovint no es prenen decisions per aquells rotllo del 'políticament incorrecte'.

Reportatges