Dijous, 28 de Març de 2024

Tot està per fer

21 de Juny de 2019, per Fito Luri

Per no enfrontar-me a segons qui, sobretot a Twitter, prefereixo cavalcar en retirada, sense haver conquerit el canvi d'opinió de l'opositor. Just enmig de les xarxes socials, soc poc destre en agilitat i rapidesa, afegir gasolina no en sé, i un servidor, que ja és de tarannà lent, com comprendrà el lector, no hi caso gaire. Primer perquè prefereixo fer altres coses abans que discutir per les xarxes: estar amb la família, escoltar música, beure un vermut amb un amic, fer sexe, escriure, llegir i, sobretot, procurar mirar de fer un món millor.

Últimament, els esdeveniments ens tenen aclaparats, sobretot les eleccions municipals amb els seus pactes i resultats. I sí bé és cert que a Reus aquest cop sembla que ningú no està satisfet del tot, tinc la modèstia impressió que tot i escollida l'alcaldia i repartides les regidories (ja deuen saber més o menys com quedarà tot plegat), falta aquell punt d'alegria d'altres anys, potser tenir la sensació d'estar més fiscalitzat des de l'exterior no agrada tant, però és clar, unes eleccions que tres partits podien guanyar ja deixa entreveure que, si mai ha estat difícil governar, just ho serà en el proper mandat.

Tornant a les xarxes socials, a l'hora dels possibles pactes, tothom, i s'entén per motius emocionals, ha posat en relleu el 155, la dreta, l'esquerra, el canvi, el relleu, la sal i el pebre. I vinga! Tot ben barrejat i lligat com un bon allioli fet amb morter, jo el primer, cada dia de judici un Almax queia.

Però si sortim d'aquest entorn que ens té ben ocupats els darrers temps, veurem que al món passen altres coses i diria que de major rellevància. El planeta s'apaga de mica en mica, i això sí que és una exigència menys valorada segons en quins circuits, l'habitatge social és un drama, el plàstic, omplir la nevera en moltes llars és una odissea, la violència de gènere, el racisme, la xenofòbia, en fi, podria seguir escrivint un seguit d'opcions, a veure quina és més preocupant.

Per això quan m'aturo i observo, em pregunto què coi estem fent amb tot plegat, i per què ens costa tant reaccionar, i només ens deixem portar per allò del 'borreguisme' col·lectiu, sigui del color que sigui, i ja és ben trist.

Aquest matí fent el cafè al meu bar de referència, he sentit com un dels habituals a la barra a aquelles hores del matí, deia "jo vaig votar la Noemí, i quan la vegi, li penso dir que no estic gens d'acord que hagi fet alcalde en Pellicer, perquè si ho arribo a ser, no l'hauria votat". Al principi he vist alguna raó en aquelles paraules, i després sense que aquelles paraules haguessin perdut la seva raó, he començat a fer-me preguntes. Per què la Noemí podent ser alcaldessa ha renunciat a ser-ho? Potser per la pressió del 155? O potser des de Barcelona li van dir que en funció de la sentència haurien de trencar tots els pactes que s'han fet arreu del país per la pressió popular, i llavors, quina feinada a recompondre tot un altre cop? Sigui com sigui, la vertadera raó només la sap ella, i si ens posem les seves sabates, potser ho podem entendre, tot i qui té la resposta màgica és el temps. El temps dirà si tenia raons de pes, si va perdre una oportunitat històrica, o si la va encertar o no. La resta, parlem amb el cafè entre les dents sense saber en el fons res. Deixar a la nevera quelcom, de vegades ajuda a entomar d'una altra manera després les coses.

Està clar que la majoria de les persones a Reus volien un govern d'esquerres i això és una qüestió que l'alcalde Pellicer haurà de tenir en compte en cada una de les passes que faci durant aquest mandat. I com que aquests dies he sentit comentaris despectius carregats d'un masclisme disfressat de dubtós 'fair-play' i respecte, al final resultarà que la Noemí és menys rossa del que sembla.

Mentrestant, a Twitter podem seguir hiperventilant per tot plegat, insultar i trencar-nos la roba en un atac d'ira barata, que qualsevol dia potser a les platges trobem sorra entre el plàstic, i bava al cervell. I creieu-me que no hi ha mala intenció en les meves paraules, ni estan adreçades a ningú en particular, només que si m'aturo, el món fa aigües per tot arreu i Twitter no ens ho arranjarà. Ni tan sols ho farà el procés, que ja és la mamella de moltes i molts, d'aquí i d'allà. La d'alcaldes bords que ens menjarem pel procés arreu del país i les alcaldables bones que no gaudirem per aquest. En fi, tot està per fer, deixem-ho aquí.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics