Per molt que llegeixis, per molt que t'informis, mai no arribaràs a tenir tots els elements com per saber la veritat d'un fet en què tu mateix no hagis estat en primera persona. I, a vegades, ni així. Per tant, no val la pena posar la mà al foc per res o per ningú.
Amb l'únic que s'ha de ser coherent és amb el que un mateix creu o pensa, i defensar-ho fins que fer-ho no comporti risc per a la vida o la salut d'un mateix. És difícil, molt difícil, perquè hi ha moments en què la sang s'escalfa, fins i tot bull, i no es troba la manera d'aïllar-se del que pot portar a mals majors, perquè n'hi ha que si no és cridant o enfrontant-se no saben defensar de cap altra manera més la seva postura o els seus arguments.
Determinats personatges, només per interessos polítics, ens han portat a aquest jardí on no hi entra el sol i que està ple de flors fosques i lletges, a on ningú li agradaria quedar-s'hi un minut més. Recordem que van començar la seva creuada, com qui no vol la cosa, infectant de zitzània l'escola, incentivant uns comptats pares a reclamar l'ensenyament dels seus fills en castellà, inventant-se uns problemes d'aprenentatge totalment inexistents.
A partir d'aquí, han anat fent la bola grossa, sempre a base de mentides i dades injustificables, fins a arribar a denunciar una violència als carrers de Catalunya que, a no ser pels grups que, si bé no es pot demostrar que estiguin patrocinats per ells mateixos, sí que no condemnen la seva feina i practiquen amb les maneres més inacceptables.
Sense cap mena d'escrúpol han estat capaços, de la manera més primària i perillosa per a tothom, de motivar recel i odi a qui, tot hi viure i treballar aquí, mai no s'ha sentit res més que espanyol, fet que, fins aquest moment, mai no havia produït cap mena de problema. Aquí, totes les postures sempre s'han respectat i sempre s'hi havia conviscut amb tota normalitat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics