En una entrevista que feien aquest dijous al primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, se li va preguntar directament què pensa de Catalunya i fins i tot la presentadora li va preguntar obertament si arribat el cas reconeixeria l'estat independent català.
Un primer ministre, especialment si és llest, i Trudeau és més llest que una rabosa, esquiva les preguntes incòmodes però sempre deixa petjada. I això és el que ell va fer.
Primer va dir que aquesta era una qüestió que calia prendre's de forma molt seriosa. En cap moment va disminuir la importància del debat, ben al contrari. I va avisar que aquesta és una qüestió que és competència “d'Espanya i dels catalans”. Dels dos. No va dir que aquest és un afer intern d'Espanya com fa anys deien tots sinó que ja va posar dos actors sobre la taula en peu d'igualtat: Espanya i els catalans.
Trudeau va insistir també en dues ocasions en el fet que no hi ha comparacions possibles entre el cas quebequès i el cas català perquè cada cas és diferent. I va ser en aquest sentit molt contundent quan se li va preguntar si el Canadà reconeixeria la independència de Catalunya. “Això depèn de la comunitat internacional i d'Espanya.”
La resposta té molt d'interès. Primer, perquè invoca la comunitat internacional com a font d'autoritat, tal com ja estan fent cada vegada més països. I aquesta és una posició que a nosaltres ens resulta còmoda després de la resolució de la Cort Internacional sobre el cas de Kosovo. Perquè ara la legislació internacional clarament està del nostre costat. Però la resposta és especialment interessant, en segon lloc, perquè desmunta l'estratègia del dòmino.
Quan li pregunten sobre Catalunya Trudeau insisteix que respon només sobre Catalunya, no sobre el Quebec, ni Escòcia, ni Còrsega, ni el País Basc. “Cas a cas”, va dir Trudeau, que evidentment està contra la independència del Quebec però sap que això no l'ha de posar contra la independència dels altres.
