Divendres, 20 de Juliol de 2018

Un cant, necessari, a la llibertat

12 de Març de 2018, per Diana Vizán

És difícil imaginar un país, per petit que sigui, en silenci. Un silenci absolut, sense el cant dels ocells ni les rialles que fa la mainada quan juga. Només un silenci espiritual, tranquil i natural, on se sent l'aigua d'un riu o del mar i les aus canten, és saludable en aquests temps en què s'imposa la velocitat de l'olla de grills on sovint proliferen els insults per sobre de la reflexió, és a dir, de la cara fosca de les xarxes socials, que també són llum quan actuen com l'àgora del segle XXI. Qualsevol altre tipus de silenci, i encara més si és imposat i va acompanyat d'un soroll que menysprea l'adversari polític, és injust i insà.

Els vençuts, a callar i els vencedors, esperonats a parlar. És la força del poder, quan s'exerceix amb autoritarisme, tot i ser una democràcia formal, i segresta llibres, censura exposicions, porta ciutadans i professionals als jutjats, empresona artistes, polítics i activistes socials o els empeny a marxar a l'exili. Gent de pau, assenyalades per un poder que pretén acabar amb la llibertat d'expressió, per tal de controlar l'exercici lliure de la política, dels mitjans de comunicació i de l'art.

Una iniciativa que hauria impedit arribar a la situació actual, hauria estat, per exemple, haver convocat a Catalunya un referèndum sobre la independència, legal i pactat amb l'Estat, com es va fer a Escòcia. És clar, que això requeria fer ús de l'art de la política i permetre que la ciutadania expressi la seva voluntat. Té sentit, al segle XXI, que la unitat d'Espanya estigui per sobre de la democràcia? Per sort, de tant en tant, ara que l'autoritarisme sembla imposar-se, s'alça la veu sàvia d'un estrany necessari, com José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit del Tribunal Suprem espanyol, entrevistat a la darrera edició del programa "Preguntes freqüents" de TV3.

Una intervenció que es pot resumir en una frase famosa que va recordar del primer ministre d'Anglaterra, William Pitt i atribuïda a Voltaire, tot i que, en realitat, l'autoria és de la seva biògrafa Evelyn Beatrice Hall, que firmava amb el pseudònim de Stephen G. Tallentyre: "Estic en desacord amb les teves idees, però donaria la meva vida pel teu dret a expressar-les".

S'ha avançat poc quan en 2018 cal recordar que els il·lustrats del segle XVIII com Voltaire, Rousseau o Montesquieu, es posarien les mans al cap amb la manca de separació de poders que existeix en un estat on jutges, professionals encarregats d'impartir justícia, sembla que governen i parlamentaris, elegits per la ciutadania a través d'unes eleccions democràtiques per exercir el govern, són jutjats. El savi magistrat va dialogar i va mostrar un tarannà tolerant, poc freqüent en aquests dies. Va parlar de democràcia autèntica i va ser molt aplaudit pels assistents al programa i per l'audiència. Un cant, necessari, a la llibertat.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)

Comentaris

Ramon Salvat Guarque - Reus  14 de Març de 2018

Agraïment sincer.

Sra. Diana: moltes gràcies pel detall de respondre a la meva opinió, Des de la mes respectuosa discordança, però, he de dir-li que els dos articles que amablement em facilita del Catedràtic, Doctor Javier Pérez Royo, son, bàsicament ,una duríssima critica a l’actuació d’un jutge del TS, no pas una opinió que sustenti el que vostè afirma al seu escrit, i jo criticava al meu comentari. Continuo, doncs, afirmant que vivim encara -i espero que per molt de temps- en un estat amb separació de poders, equiparable a tots els democràtics, i considero que el Catedràtic dels articles, també pensa el mateix.

Diana   13 de Març de 2018

Moltes gràcies!

Ramon i Ganxet, moltes gràcies per llegir l'article.

M'alegra que estem d'acord que l'única manera de saber quin percentatge de la ciutadania de Catalunya dóna suport a la independència és un referèndum. I evidentment, tota persona que es consideri demòcrata acceptaria el resultat, fos el que fos. I sense una majoria a favor, és evident que al segle XXI ni una República ni cap altre projecte polític té sentit. Espero que algun dia puguem parlar de percentatges reals. Per ara, només ens podem basar en el resultat de les eleccions del 21 de desembre, que van donar com a resultat una majoria independentista al Parlament.

Respecte a TV3, com a periodista i espectadora, considero que és la televisió pública de l'estat, generalista, amb més qualitat.

Pel que fa a la separació de poders, vaig tenir la sort d'estudiar Dret Constitucional a la Facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona amb els llibres de Javier Pérez Royo, catedràtic de dret constitucional en la Universidad de Sevilla i expert constitucionalista de reconegut prestigi. Us recomano els dos articles que ha publicat fa pocs dies al Diari Ara:
https://www.ara.cat/opinio/Javier-Perez-Royo-Ignorancia-inexcusable_0_19...
https://www.ara.cat/politica/Ignorancia-inexcusable_0_1976802338.html

Una abraçada!

Diana

Ganxet  12 de Març de 2018

Sr. Ramon

no s esforci, tot el que no sigui el que ells pensen, es fruit, dels butiflers, espanyolistes, unionistes, etc. etc., als anys 40 (començaments), els posaven l estrella groga al jueus, ara els que no la portem som els que tenim d anar a que ens gaseixin, dons no son tan demòcrates com ells, tot, i no arribar al 48%, l Adolf també deia que parlava en nom del poble, com el Fuigit.

Ramon Salvat - Reus  12 de Març de 2018

Vivim a un dels paisos mes lliures del mon, Senyora.

Senyora, el jutge jubilat que vostè esmenta, a les entrevistes que li fan -és de suposar que d’encàrrec i ben retribuïdes- a la Divisió Mediàtica Itaca (encertada denominació original d’en Coscubiela) pot dir el que vulgui, però fins a la data, no he llegit un sol escrit de pes, ni seu ni de cap altra jurista renom i qualificació , que sustenti les teories de vostè i de tots els separatistes d’inexistència de divisió de poders a l’Espanya d’avui.

Reportatges