Diumenge, 18 de Novembre de 2018

Un dia arribarà

18 de Gener de 2018, per Xavier Guarque

El gran disbarat amb què el govern central ha sotmès Catalunya i als catalans algun dia ha de tenir la seva assumpció de responsabilitats. S’haurà d’anar més enllà de quatre mesos després, fer desaparèixer amb menys soroll mediàtic que l'"a por ellos" de quan van arribar els milers d’agents de les forces de seguretat de l’Estat “extres” que van envair els nostres carrers i pobles per a prohibir, de totes totes, el referèndum de l’1-O -què el més difícil és demostrar que no es va fer-, per intimidar, atemorir i crear dubtes -no amb arguments diferents dels ja posats damunt la taula, precisament- entre la nostra ciutadania. 

S’haurà de demostrar si això calia o hi havia una altra manera d’intentar sufocar el foc encès. Algun dia España, millor dit el govern del PP, haurà de rendir comptes de com l'única manera de salvar “la unidad” ha estat equiparant la desobediència pacífica amb rebel·lió violenta, posant sota amenaça a càrrecs electes, a mitjans d’informació i comunicació, a la ciutadania en general, a garrotades, amb querelles, judicis i presons, només per pensar diferent, per expressar políticament el que cívicament reclama i reivindica una bona meitat de catalans. 

S’haurà d’explicar molt bé la presa del Parlament i el cessament, amb presó o exili, del Govern de la Generalitat a l’aixoplug d’un enigmàtic article155 de la Constitució Espanyola, i la utilització d’aquest fins als límits totalment devastadors i arrasadors de com s’està aplicant. Un dia arribarà que algú, i alguns, s’hauran d’avergonyir de no haver sabut resoldre un conflicte estructural de la manera més natural i racional. El mateix dia en què algú haurà de dir a la societat espanyola la veritat, el perquè des d’aquell 2006 en què el PP, llavors a l’oposició, es va dedicar a recollir firmes per tot Espanya en contra de l’Estatut presentat pel Parlament, refrendat pel Congrés dels diputats, a la vegada que, per argumentar millor, va aprofitar per llençar pestes en contra dels catalans que, per seguir mantenint vots, no ha rectificat, ans el contrari, infectant fins a l’últim racó de l’Estat i anant esquerdant el què els catalans, de la manera més natural, sempre hem anat cuidant. 

Un dia ha d’arribar en què llençar més brutícia en contra de Catalunya i els catalans ja no serveixi per aguantar les poltrones del poder i quedin a primera vista els pecats d'un mateix i es vagin enllestint carpetes obertes i resolent els, encara presumptes, delictes. 

Tot plegat, aquest temps, els haurà servit per desviar l'atenció sobre la gran xacra que té Espanya, amb l’aval dels que s’han volgut creure el discurs enverinat, malèvol i fals de qui el que menys li preocupa és el benestar del conjunt d’espanyols. És cert que, fins que arribi aquest dia, tot el que s’ha fet, tot el mal que s’ha infligit, tant en l'àmbit personal, com social, institucional, estructural o identitari, serà veritablement difícil poder restituir, compensar o oblidar.

Etiquetes: 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)

Comentaris

Ganxet  20 de Gener de 2018

I

dons PESAAAAAAAAAAAT, sempre amb la mateixa falsa cançó

Joan Anton Carricondo Oyonate  19 de Gener de 2018

Què defensen els polítics?

Anem a pams i esmicolem el terreny de la zona de la pell de brau apedaçada, cosida i molt embolicada. Les mentides, els interessos per no perdre vots, els beneficis 'socials' que permeten suportar certes províncies i 'autonomies' i els polítics que viuen, gràcies a qui?, no fan possible que milions de persones no puguin millorar les seves condicions per 'enviar' diners a llocs que no aporten el necessari per ells i viuen de regals legals que, políticament els van de conya marinera.