Escric amb la setena jornada de l'OK Lliga encara sense completar a causa dels compromisos europeus del cap de setmana. Tant se val, però, passi el que passi, no crec que s'esguerri la tendència a què em vull referir. El fet és que l'inici de temporada de l'hoquei sobre patins està marcat per una gran igualtat, tant en els partits com en la taula, segurament més de la que es preveia, i això fa que les competicions tinguin fins ara un gran interès. La supercopa que es va disputar a Vic fa un parell de caps de setmana, per exemple. El Barça Lassa, més consistent amb Matías Pascual, amb Marc Gual de director d'orquestra i amb un Pablo Álvarez resolutiu, va ser campió però li va tocar patir en la final contra un gran Liceo que segueix fent un hoquei sobre patins de molts quirats.
Assegut a peu de pista vaig veure i sentir jugar junts els germans Bargalló. La seva complicitat és brutal. Amb un sol crit o fins i tot una mirada saben associar-se i només un Barça amb més fons d'armari i molta concentració –la mateixa que li ha faltat en alguns partits de lliga– els va poder derrotar. El Liceo va fer una gran semifinal contra un gran Vic que va anar de més a menys. Tenia el partit encarrilat, però les dues blaves reiterades a Mia Ordeig van acabar d'alterar la dinàmica del matx, perquè també és cert que abans de l'acció el conjunt gallec ja havia començat a menjar el terreny als locals amb un hoquei molt ràpid i ben jugat en molts casos al primer toc que desmunta les defenses. Amb el Jordi Bargalló, a més, de les grans ocasions. Sigui com vulgui, va ser un autèntic partidàs. La final, si fa o no fa el mateix.
La tendència d'igualtat, d'imprevisibilitat també és una constant en l'arrencada de l'OK Lliga. El fet de no veure el Barça i el Liceo de seguida dalt de tot arrasant ja ens dóna pistes del que està passant en aquest tram inicial molt interessant i que perdria valor si al final de la lliga regular hi hagués el play-off que l'Associació de Clubs estudia recuperar la temporada vinent perquè hi hauria marge de reversibilitat. Durant molts anys hi va haver un play-off pel títol i el Barça es va fer un tip de guanyar lligues. Amb la instauració de la fase regular única, en canvi, el Reus i el Liceo van eixamplar les seves vitrines.
Quan va guanyar la lliga el Reus d'Alejandro Domínguez, el curs 2010/11, feia tretze anys seguits que el Barça guanyava el títol i això no ven. És cert que ara el conjunt de Ricard Muñoz encadena dos títols, però els blaugrana són l'equip amb més potencial econòmic i es faci el sistema que es faci, és inevitable que obtinguin més corones que la resta. A l'hora de defensar el sistema de lliga regular, també s'han de recordar aquells mesos d'abril i maig amb el Barça al capdavant de la lliga regular i els seus perseguidors deixant-se anar per no cremar les naus, amb partits ensopits com passa a Itàlia quan els de davant ja són relativament inabastables i tothom espera el play-off.
Joan Martí és periodista.
