La polèmica creada per les declaracions de Germà Gordó a la Universitat Catalana d'Estiu ens hauria de fer reaccionar sobre en quina mena d'Estat tenim la desgràcia d'estar sotmesos. Les malintencionades interpretacions que s'ha fet de les paraules del conseller de Justícia de la Generalitat són una mostra clara de la lamentable catalanofòbia que hi ha en bona part de la societat espanyola.
Els partits polítics unionistes han qualificat "d'injurioses, de barbaritat o d'inclassificables" les declaracions de Germà Gordó, quan el conseller, simplement, va oferir la nacionalitat catalana d'una hipotètica Catalunya independent als habitants dels Països Catalans. I aquí cal destacar la paraula, "oferir". Per exemple, si un hipotètic nou Estat occità, sard o bavarès "m'oferís" la possibilitat de tenir alguna d'aquestes nacionalitats, ho podria acceptar o no, però en cap cas m'ho prendria com una ofensa. És més, si Andorra m'oferís la possibilitat de ser andorrà, l'acceptaria immediatament.
Davant de l'oferiment, el president de l'Aragó, Javier Lambán, va dir que les paraules de Gordó eren una "falta de respecte intolerable" i que no permetria que es jugui "amb la dignitat d'una comunitat", per acabar dient que l'oferiment "tenia ressonàncies històriques inquietants". Brutal, la quantitat d'odi i de pànic que destil·len les declaracions del president aragonès.
En el cas valencià, Luís Santamaria del PPCV, va dir que "els valencians són amos del seu propi futur". D'aquestes paraules se'n podria despendre que el PP està a favor del dret a decidir del País Valencià, però evidentment no és així. Les seves paraules no anaven dirigides cap a l'Espanya que "nega" el dret a decidir, sinó contra la Catalunya que "ofereix" la possibilitat de tenir la doble nacionalitat a qui la vulgui.
La reacció d'aquests polítics aragonesos o valencians demostra que, per ells, ser català és una circumstància tan negativa que el simple oferiment, és considerada una ofensa. Pura catalanofòbia. Més greu encara, si tenim en compte que amb aquests territoris ens uneix la llengua, les quatre barres, i una mateixa identitat històrica irrefutable.
Probablement aquesta reacció també inclou una part de pànic. Si, perquè tot i reconèixer que d'entrada podrien ser pocs els valencians, balears o aragonesos que escollissin la doble nacionalitat hispano-catalana, passat el temps, i en funció de com anessin les coses, la possibilitat d'una reunificació total o parcial de la corona d'Aragó en un nou Estat, podria començar a agafar força. I això sí que seria la fi definitiva per la "casta" espanyola que representa el PP.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics