A l'escenari, una bastida amb un sofà a baix i una taula amb dues cadires a dalt. I prou. Perquè ja n'hi ha prou. Sobri. I Breu. Una hora intensa de teatre. Un actor i vuit actrius. Destrament polivalents, fent ara de mares, adés de fills. Sobretot, de filles. En un difícil exercici d'esquizofrènia maternofilial passant d'un rol a un altre. Perfecta dicció que permet que els textos arribin a l'espectador nítidament i amb el volum adient. Els textos, els fonaments de tot l'edifici que han construït els reusencs de La Gata Borda, en són quatre de quatre dramaturgs de pes d'aquí i d'arreu: Tracy Letts, Serbi Berbel, Tenesse Williams i Bernard Marie Koltes. Barrejats, enllaçats, connectats amb intel·ligència per la sàvia directora: Ester Cort. Perquè sap cloure la trama entrelligada amb un desenllaç tràgic i lògic alhora. Factual. Que no es diu sinó que es fa. O, si ho prefereixen vostès, que es crida. Perquè tota la ronya i totes les maldestres mares hi porten. I les filles i els fills i els gendres i tota la pesca s'hi rebel·len. Si poden. Amb una contenció o una ràbia o una pena o un amor infinits. Magníficament il·luminats i ben produïts per Pau Ferran i Carme Merlo. Amb enregistraments amplificadors i fent ús de llotges i platea com a escenaris.
Tot plegat per 15, 12 o 9 euros. Com s'anunciava en un racó del programa de tardor del Bartrina. És a dir, arraconats injustament, immerescudament, fora de les planes dedicades als espectacles "importants" de la temporada. I, tanmateix, que en són de grans els de La Gata Borda! Doncs quina barra. I sense cap text explicatiu del contingut de l'obra, au! Allí, tirats al marge de la programació, com si fossin uns desconeguts nouvinguts a l'escena. Sort del suport d'Òmnium Baix Camp, on cada dissabte al matí assagen per un preu simbòlic i un conveni de col·laboració entre entitats amigues perquè cal ajudar-se i cal creure en aquest senyal d'identitat de la ciutat, de la cultura a Reus, que és el teatre. Doncs vet aquí que havies d'anar a parar casualment al programa de Festa Major de Misericòrdia o a Reus Digital per trobar-ne cap indici informatiu: "«Un retrat familiar» és un recorregut per diferents escenes de diferents textos teatrals que ens mostren diferents realitats familiars amb un nexe comú: les mares. Mares possessives, desagradables, dures, pesades, repressores, geloses, excessives. Dolgudes. Mares que estimen els seus fills però que no en saben. O no volen. O no poden fer-ho d'una altra manera. I com poden acabar aquestes relacions entre aquestes mares i els seus fills o filles? L'obra ofereix quatre possibilitats, però de ben segur que n'hi ha moltíssimes més". Ja va passar el mateix l'any passat amb l'espectacle benèfic que va coordinar La Gata Borda, que va comptar amb la complicitat de tots els grups teatrals de la ciutat i que va organitzar Òmnium Baix Camp a favor de la recaptació de diners per al programa d'habitatge social de Càritas Reus: "Jo tenia una casa, el meu somni". També va anar a parar al racó "I a més al Bartrina...", al cul del món.
Ja ho va deixar escrit el professor Josep Murgades Barceló a l'assaig "L'autoodi a la literatura catalana": Respecta't. I et respectaran. Apliquem-ho al cas: l'autoodi al teatre reusenc. Doncs a veure si l'excelsa comissió artística del Teatre Bartrina o la nova regidora de Cultura de l'Ajuntament de Reus hi posen remei, si us plau, d'una vegada. I encara més: ¿per què no un programa conjunt de tots els teatres de Reus on es presenti amb rigorós ordre de data al calendari tota l'oferta teatral de la ciutat (Fortuny, Bartrina, Bravium, Santa Llúcia...)? I que el públic jutgi, aplaudeixi o xiuli, rigui o plori segons el seu criteri. I que la crítica hi digui la seva. Deixem que el poble, ben informat i format, parli amb independència. Rebel·lem-nos a favor de la cultura, crítica i universal, ben feta des d'aquí mateix!
Biel Ferrer Puig és filòleg.
