Dolgut per la mort del Ramon Ferran escric aquestes línies en memòria seva. Els que ens hem dedicat a les arts i ens hi vam iniciar a la ciutat de Reus i contorns allà a mitjans dels 70 tenim un referent vital: el Ferran. Personalitat propera, entusiasta i compromesa, el Ramon, des del seu taller del carrer de Balmes i com a professor de l’Escola d’Art de Tarragona ens va ser un motor d’energia i un aliment vocacional.
Ell recollia, de forma espontània i generosa, el dut civil i cultural de la ciutat de Reus i ens el va inocular de forma natural i gens impostada: l’obertura d’horitzons. El seu treball artístic, el seu compromís cívic i polític, els seus ademans nerviosos i energètics han estat una lliçó d’estímul per anar més enllà, tant des del punt de vista territorial com d’ambició estètica. Amb el seu treball, especialment en el terreny del gravat, el Ramon Ferran proposava, en uns anys de tant resclosit social i polític, una transgressió de les normes, de la temàtica i de la tècnica. Mai oblidarem el seu posat estètic ferm i resistent i el caire ètic del seu treball, tant pedagògic com artístic. Ni oblidarem el seu pas per la política, ens uns moments que estava tot per recomençar. Tasca seva van ser els Premis i Ajuts per a artistes novells de l’Ajuntament de Reus i d’allí se’n derivà l’eclosió revolucionària i vasta d’unes generacions que van nodrir les programacions d’art contemporani al Centre de Lectura, que durant anys situaren la ciutat de Reus en l’epicentre de la jove creativitat del país. D’aquella onada se’n beneficià molta vocació artística que molts sentíem encara com un virus bulliciós i estrany.
Ens ha desaparegut un home bo, especialment generós, un professor que amb els anys va esdevenir un amic referencial, un artista, un escultor que tocà tots els registres de la forma i que ens demostrà, any rere any, que tot i provenir d’un substracte popular era possible, a força de voluntat i de persistència, entregar la vida a l’art i viure’n.
Ramon, alguna cosa teva, substancial i inesborrable serva en mi, en molts de nosaltres, del teu pas pel nostre aprenentatge. Ha estat una sort coincidir amb tu en el temps damunt d’una ciutat que conté un substrat genètic de grans noms de l’art, una ciutat amb vocació expansiva.
Desitjo que la nostra ciutat de Reus et guardi sempre en el record i que sàpiga mantenir aquell esperit cívic, cultural, emprenedor i ardit que tu tan bé recollires i posares a les nostres mans tan generosament.
Salvador Juanpere és artista.
