Diumenge passat, la ciutadania va escollir per desena vegada en democràcia els regidors i les regidores que ens representaran a l’ajuntament de Reus durant els quatre propers anys. La pluralitat i l’ascens vertiginós d’algunes forces dibuixen un panorama en què el diàleg i la generositat política seran essencials si es vol arribar a pactes o acords puntuals per tirar endavant les polítiques que necessiten els ciutadans. De ben segur, en les properes setmanes –o mesos- hi haurà temps per analitzar el procés d’aquests acords amb detall i avaluar els hipotètics compromisos entre formacions tan si són de llarg abast o esporàdics.
Queda, però, una anàlisi per efectuar sobre els resultats de diumenge des d’un enfoc estrictament de les dades objectives. Una anàlisi que no es basa en les sigles en si mateixes si no en el nivell d’incorporació de regidores al present mandat. Només d’aquesta manera podem saber quant camí hem recorregut i quant ens queda encara per recórrer a nivell de participació política femenina a la ciutat. Una anàlisi d’urgència podria ser el següent. Dels 27 edils del desè mandat a l’Ajuntament de Reus, 11 són dones que –a diferència de fa 4 anys- estan representades en totes les candidatures sense excepció (CiU, CUP, C’s, PSC, ERC, PP i Ara Reus). Si no hi ha cap canvi de darrera hora, únicament un grup municipal, ERC, tindrà com a portaveu una dona, Noemí Llauradó, de manera similar al que va passar l’any 2011 en què un sol grup, aleshores el PP, tenia una portaveu, Alícia Alegret. Sabem que en política res està escrit però si prenem com a exemple el desenvolupament de la campanya electoral, el lideratge de Llauradó sembla, a priori, menys turbulent que el de la seva predecessora.
Globalment, la representació femenina al consistori ha baixat de les 12 passades regidores a les 11 actuals. D’aquesta xifra, 7 dones són regidores per primer cop (Montserrat Caelles, Marta Llorens, Mariona Quadrada, Pepa Labrador, Núria Borrell, Ana Isabel Martínez, i Noemí Llauradó). Aquestes 7 noves representants se sumen a les 31 dones diferents que fins a la data havien estat regidores reusenques. Un fet que significa que en 36 anys de democràcia municipal, el grup de dones que ha estat regidora a la ciutat no supera, encara, la quantitat de 40 dones.
Pel que fa a longevitat als escons municipals, Dolors Sardà (CiU) i Dolors Compte (PP) són les regidores més veteranes al consistori en encetar, ambdues, el seu tercer mandat mentre que Montserrat Vilella de CiU i Cori Fargas d’Ara Reus iniciaran el seu segon. En aquesta ocasió, clarament, l’aire fresc, també en clau de gènere, guanya la partida a l’experiència a la institució en sumar 7 noves cares femenines.
Isabel Martínez és periodista.
