Cookie control
Diumenge, 23 de Febrer de 2020

Una branca d'olivera

08 de Gener de 2016, per Jaume Oliveras

No és un llibre qualsevol, ni tan sols una biografia a l'ús. Tot és garbellar la vida personal i política, que no poden separar-se, d'una de les personalitats més emblemàtiques del País Basc en els darrers 25 anys i, a la vegada, intentar donar pistes per comprendre un país amic i seguir la profunda transformació de l'esquerra abertzale cap a una proposta de pau.

Otegi, la força de la pau (Edicions La Campana) és un magnífic treball del periodista Antoni Batista, des del seu profund coneixement d'un país on va exercir de corresponsal de premsa durant 25 anys. I, mentre escriu, Batista no es pot sostreure de la condició d'independentista i de l'enamorament d'una terra on s'expressen tots els colors del verd i tota la voluntat de ser.

Potser la militància d'Arnaldo Otegi es podria remuntar a 1978, amb només 19 anys, quan viu la crua realitat i les contradiccions d'ETA, des de les grans caigudes, la pròpia divisió de milis i polimilis, la incontrolada acció dels GAL i la tètrica crònica d'Intxaurrondo. Atemptats, detencions, tortures, condemnes i les llunyanes presons, i les batalles internes, quan tot és possible. La gegantina figura de Jon Idigoras, de qui esdevindria hereu, i el 14 de febrer de 1998 a Berriozar, quan els joves militants d'Herri Batasuna fan un gir i la nova camada irromp a la mesa nacional tot reclamant la “revolució pacífica”. Otegi esdevé portaveu i, a la vegada, màxim avalador d'un procés de pau, que ja serà irreversible. Negociar; negociar sempre a la contra, amb un aparell de l'Estat en mans dels fills del franquisme, malgrat que algun càndid bambi, com ara Rodríguez Zapatero, expressi públicament que “Otegi és un home de pau, un home bo”. Contra la idea de la violència, la violència de la ja idea; i al velòdrom d'Anoeta, el 14 de novembre del 2004, Arnaldo proclama la gran oportunitat de la pau, en un míting amb Idigoras de teloner i on el nou líder de l'esquerra basca es presenta amb una branca d'olivera a la mà. La Declaració d'Anoeta demana la fi de les armes i fins i tot la complicitat amb els adversaris, que han de deixar de ser enemics.

No és fàcil: contra la voluntat abertzale, encara ETA comet alguns atemptats amb morts i encara les forces repressores actuen amb contundència. Otegi entra i surt de la presó segons caprici de qui governa. Finalment, l'11 d'octubre del 2009, amb el procés de pau encaminat, Otegi és condemnat per pertinença a organització terrorista, amb grau de dirigent, a sis anys i mig de presó, mentre el seu prestigi va creixent i algú ja l'emparella amb Nelson Mandela. A l'abril sortirà en llibertat; al maig hi ha eleccions basques. La lectura no descarta que Otegi, avui, camini cap a la lehendakaritza.

Jaume Oliveras és escriptor.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics