1. La conferència. Fou el dia 10 d'abril de 2017, a la Sala d'Actes Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, a càrrec de l'historiador i aleshores membre de la Junta Directiva de l'entitat (en qualitat de director d'activitats acadèmiques i recerca) Joan Navais Icart (doctorand del departament d'Història Contemporània de la UB), intitulada 'El terror dels bombardeigs aeris. Del Rif a Guernica passant per Reus'. Va començar amb puntualitat a dos quarts de vuit del vespre i hi havia prou públic (aquest articulista hi era també). Va ser molt interessant, per moltes raons, el recorregut que el conferenciant va fer amb motiu dels 80 anys dels bombardeigs feixistes a Reus: pel rigor documental, per la claredat expositiva i per la perspectiva internacional dels exemples aportats, com el cas de Durango, sobre el qual ens va assabentar que joves historiadors fan una recerca actualment sobre els aviadors responsables del llançament de les bombes, o dels terribles bombardeigs contra els berbers del Rif, al Marroc (sobre els quals el conferenciant va facilitar una referència documental magnífica: ARRHASH (verí) https://vimeo.com/8820637), i també de Guernica, amb la referència obligada a l'obra de Picasso, a la qual caldria afegir la referència catalana de l'obra plàstica "Caiguda de Barcelona", 'Chute de Barcelone', de Le Corbusier, actualment al Museo Reina Sofía de Madrid, tot i no referir-se pas, ai las!, a la caiguda de Madrid (vegeu http://elpais.com/diario/1988/05/17/cultura/579823213_850215.html i http://www.museoreinasofia.es/coleccion/obra/chute-barcelone-ii-caida-barcelona-ii), sobre les bombes que caigueren a la capital catalana, com també s'hi refereix, per exemple, el Lament (en do menor) de Mont Juic, suite of Catalan dances for orchestra, escrita conjuntament per Lennox Berkeley i Benjamin Britten el 1937 (escolteu-ho aquí: https://youtu.be/rprLC7OOo1g, si no ho vau poder fer dissabte passat al Teatre Fortuny magníficament tocat pels alevins de la JONC, amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017). Tot plegat, referències internacionals a la nostra tragèdia local i nacional.
2. El però. Per què la referència del conferenciant contra l'Ajuntament de Reus? Navais va fer dues afirmacions que em van sobtar: la primera va ser que l'Ajuntament no havia fet res per commemorar els 80 anys dels bombardeigs a Reus; la segona va ser dir que només gràcies al col·lectiu Mandrilia la ciutat recordaria aquests fets tràgics. No ho entenc. La conferència es va fer al Centre de Lectura, que té un conveni amb l'Ajuntament per fer, entre moltes altres activitats, conferències com aquesta. I precisament la bona gent de l'associació Mandrilia va presentar a l'Ajuntament de Reus un programa d'activitats per a la Capital de la Cultura Catalana Reus 2017 i l'Ajuntament les hi va acceptar: es desenvoluparà del 12 al 16 de juliol d'enguany amb el títol 'Reus 1937. Mirant el cel, foradant la terra' i l'Ajuntament s'ha compromès a ajudar econòmicament a dur-lo a terme (vegeu https://www.facebook.com/REUS1937/?fref=mentions&pnref=story i http://www.reus.cat/agenda/reus-1937-mirant-el-cel-foradant-la-terra). Per tant, per què aquesta crítica negativa contra l'Ajuntament, el qual, d'altra banda, sí que ja n'havia fet d'activitats (a l'arxiu municipal, per exemple: http://reusdigital.cat/noticies/agenda/larxiu-de-reus-obrira-les-seves-portes-commemorar-el-dia-internacional-dels-arxius) sobre la qüestió? Cordialment -i com diria el sociòleg Salvador Cardús-, no fem de carlistes pseudoprogres, si us plau.
3. L'a més a més. Enguany, als alumnes de primer curs de Batxillerat de l'institut Josep Tapiró de Reus, el professor de Llengua Catalana i Literatura els ha proposat la lectura d'un article d'Antoni Rovira i Virgili, "Dues ciutats màrtirs", publicat a La Humanitat, el 28 d'agost de 1938, poc abans de ser elegit vicepresident primer del Parlament de Catalunya l'1 d'octubre de 1938, en què descriu el llastimós estat de les ciutats de Reus i de Tarragona en acabat d'haver rebut els atacs dels avions feixistes i esperona els ciutadans a continuar lluitant amb esperança (vegeu-ne un fragment aquí: http://www.ara.cat/premium/Dues-ciutats-martirs_0_1361863820.html). Certament, no en sabien res de res, de tot això, aquests alumnes (!), com tampoc no sabien que la destrucció de la torreta modernista de cal Navàs, al Mercadal, obra de Lluís Domènech i Muntaner, fou arran d'una bomba caiguda a la vora de l'edifici (!). Doncs bé, el professor no s'ha queixat pas que l'Ajuntament no li hagi adreçat una carta per demanar-li que fes això. Ho ha fet perquè ho ha volgut fer atès que ho ha cregut convenient per treballar la comprensió lectora d'un assaig breu i, també i alhora, per contribuir a l'arrelament d'uns ciutadans joves a la història de la ciutat. I ja està. Tot comença en un mateix, ja ho deia el malaguanyat i enyorat Ovidi.
Biel Ferrer i Puig és filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l'institut Josep Tapiró de Reus.
