A ningú li passa desapercebut que el viatge d’Artur Mas als EUA no és un viatge qualsevol. I això ho sap perfectament el President de la Generalitat, però també el govern espanyol i el seu ministre d’Exteriors. Les mostres d’inquietud i també els intents de tota mena de sabotejar un viatge ho fan palés.
I és així perquè la internacionalització del procés sobiranista a Catalunya n’és una peça clau, i un viatge als Estats Units, per les implicacions de tot tipus que s’en poden derivar, representa sense dubte la baula clau d’aquesta peça.
I ho és per moltes i diferents raons. I una d’elles és l’existència de nombrosos grups ideològics coneguts com tancs de pensament, think tanks en anglès, alguns dels quals acumulen un poder i una influència en les altes esferes de l’Administració nord-americana molt notable.
Comptar amb el seu suport i influència podria fins i tot marcar la diferència entre l’èxit o el fracàs d’aquest procés d’internacionalització. I el mateix Artur Mas sembla tindre-ho molt clar quan va reconèixer que de manera molt discreta ha tingut trobades amb algun/s d’ells, hores abans de pronunciar la conferència ‘Catalonia at the crossroads’ a la Universitat de Columbia.
Mas va dir que tindria “contactes amb gent del món dels think tanks, és a dir gent que crea opinió, amb inversors de finances” a fi de “dissipar dubtes, donar informació i donar la cara, explicar avantatges i virtuts” de Catalunya i el procés.
Però entre tots aquests influents think thanks Artur Mas deu saber que n’hi ha un de molt especial i que pot resultar decisiu en la predisposició que el mateix president Obama pot mostrar arribat el moment en què Catalunya faci una crida al món per obtindre el seu reconeixement internacional com un nou estat. Aquest think tank està dirigit per una persona de l’entorn personal d’Obama, una persona molt poderosa per la seva posició i alhora de gran valor per aquest propòsit per la seva ascendència catalana. Aquesta persona té un cognom català, parla català i sembla tindre un pensament favorable cap al procés sobiranista català.
El seu nom és Arturo Sarukhán Casamitjana, i és un diplomàtic mexicà nascut el 1964, amic personal de Barack Obama i és des del 2013 un dels màxims responsables d’un dels think-tanks més influents a la Casa Blanca, el Grup Podesta, concretament de la seva divisió de Global Solutions, un projecte que es defineix a si mateix com una ”empresa a la que cal acudir a la recerca d’estratègies intel·ligents, originals i amb informació per entrar en nous mercats, mesurar els riscos polítics i les oportunitats i comunicar-se eficaçment amb audiències internacionals. El nostre pla consisteix a residir a la intersecció del comerç, l’economia, la política i la diplomàcia, i fer-ho utilitzant les tecnologies i les estratègies més recents“. Com es pot veure, un grup de gran influència en sectors clau com els esmentats en aquesta declaració i molt ben posicionat en l’Adminstració Obama.
Abans d’entrar a formar part de Podesta, Arturo S. Casamitjana va ser ambaixador de Mèxic a EUA durant sis anys, de 2006 a 2012. Cal dir que per a la Casa Blanca les ambaixades dels seus dos països veïns a nord i a sud, Canadà i Mèxic, són extraordinàriament importants per la intensitat de les relacions de tot tipus que manté amb ells, per exemple pel Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), subscrit entre els tres governs per crear una zona de lliure comerç en la seva regió.
El perquè d’aquest cognom i del seu posicionament respecte al tema de la indepèndencia de Catalunya, ens els donen el seus antecedents familiars. Els seus avis van ser exiliats de la Guerra Civil espanyola i eren militants d’Esquerra Republicana de Catalunya. Van formar part dels 4.000 refugiats que el govern mexicà de Lázaro Cárdenas va acollir a través del Servei d’evacuació de Refugiats Espanyols. Antecedents mundials d’ERC.
