Hi ha dues maneres d'enganyar-se, A.: la primera consisteix a creure el que no és veritat; la segona, a negar-se a creure el que és veritat. Estic d'acord amb Kierkegaard. I em sembla que tu també, A. Per això et diré la veritat, no pas la que els relativistes postmoderns titllarien de subjectiva, d'exclusivament meva, sinó l'objectiva, basada en evidències tangibles i empíriques. Reus per la República - Primàries va obtenir, a les eleccions municipals del 26 de maig de 2019, 791 vots, menys del 2% dels vots emesos. Això ja ho saps, A. En necessitàvem uns dos mil per tal de superar la barrera del 5% per a poder entrar a l'Ajuntament de Reus. És, doncs, un mal resultat perquè no hem assolit l'objectiu d'entrar-hi. Això és veritat, A. Cal reconèixer-ho, analitzar les causes de la desfeta i esbrinar els errors comesos, entre els quals no hi comptem pas el fet d'haver-nos-hi presentat com a alternativa a l'statu quo, en relació amb el qual tant tu, A., com jo sempre hem estat crítics amb raons.
D'una banda, sàpigues i entenguis, A., que, sense suport mediàtic, amb recursos molt limitats, hem constatat grans dificultats per a poder explicar i fer comprendre un projecte nou com el nostre de radicalitat democràtica i nacional que volia superar el localisme (de campanar, mancat d'una idea clara i necessària de país), el partidisme (contrari a la unitat d'acció), la inèrcia de les eleccions espanyoles del 28 d'abril (que pretenien esborrar de la nostra memòria el Primer d'Octubre) i l'autonomisme (improductiu i dilatori), que estem segurs que han pesat força en l'ànim i en el capteniment dels electors, els quals, a partir d'ara, amb la política de pactes amb els partits del bloc repressor del 155, es meravellaran, com diria sarcàsticament Llull, amb més mentides, més fal·làcies i més preses de pèl (en)sumades.
D'altra banda, hem de reconèixer, A., que no hem pogut i, probablement, no hem sabut fer arribar el nostre missatge a prou ciutadans, això és evident, ben cert: per tal de fer municipalisme participatiu, independentista i de progrés, probablement ens calen altres arguments i mitjans, més convincents i més potents. És imprescindible fer entendre als reusencs que la independència no és pas un concepte abstracte, sinó que té una relació directa i immediata amb la qualitat de vida dels ciutadans: per exemple, té a veure amb la liquidació de les llargues llistes d'espera per a les operacions mèdiques a l'Hospital Universitari Sant Joan, ultra l'excel·lència en la gestió. M'adono que, com sempre, amb el teu silenci, A., assenteixes a les meves paraules.
Suposo que estaràs d'acord amb mi, A., que ara toca, doncs, pair els resultats i que caldrà analitzar a fons com es pot mantenir la feina feta en forma de llavor per al futur. No soc pas tossut, A., sinó perseverant a fi de bé. No vam néixer fa pocs mesos per a defallir ara, oi? No hem vingut pas a rendir-nos. Bé caldrà continuar la lluita mitjançant la reflexió i l'acció. Per tant, ens mantindrem amatents a la política municipal i nacional, A., com a actors socials i com a opinadors a mitjans i a les xarxes socials. I per a això compto amb tu, A., entesos?
I, talment com dono les gràcies, per la feina i pel suport, als voluntaris i als votants que ens han fet confiança perquè han preferit dir la veritat en comptes de viure enganyats, també agraeixo el teu discret i esperançat suport, A., a tu que la injusta llei electoral no et va permetre votar malgrat que ja fa anys que vius a Catalunya, que has après a parlar la llengua d'aquest país -que t'ha acollit sense demanar-te que renunciïs als paisatges de la teva llunyana pàtria estimada- i que cada dia treballes ací i hi estudies, pateixes pels mateixos neguits i pregues pels mateixos delits... i en respires i n'estimes els topants, de la nostra sotmesa ciutat de Reus.
Biel Ferrer Puig, filòleg i núm. 3 de Reus per la República - Primàries.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics