Ens despertem quasi cada dia amb una notícia, amb un fet, amb una actuació que és conseqüència de resolucions, dictàmens o sentències i a vegades (més de les que caldria) declaracions o discursos que generen els representants de la judicatura, mal anomenada a vegades "justícia", confonent ambdós mots com si fossin el mateix. Aquest darrer, per la RAE és "l'acció de jutjar segons la veritat i el dret i un principi moral que porta a donar a cada un el que li correspon o pertany", en tant que judicatura és, segons la mateixa font, "l'ofici de jutge o magistrat". Quan veiem que les conseqüències d'aquestes intervencions van directament a incidir i condicionar l'activitat política i la dels parlaments, ens està avisant que hi ha quelcom que no funciona com caldria, ja que de facto s'estableix un rang superior del poder judicial i una capacitat d'imposar els seus criteris sobre el poder legislatiu i l'agenda política.
Certament, aquesta deriva de fer-ho passar tot pels tribunals quan hi ha discrepàncies entre els polítics de diferent color, o quan els resultats d'unes eleccions o d'altres actuacions en el si de la mateixa activitat, no han estat els desitjats per alguna de les parts implicades, no ha estat demanat pels jutges el fet de poder-hi intervenir, tot i que ho han rebut amb els braços oberts. Ha estat directament la classe política qui ho ha volgut i provocat, ocasionant una deixadesa de la seva responsabilitat i de la seva feina. Cal recordar que el parlamentarisme és la voluntat i la capacitat de parlar per resoldre les diferències, i això vol dir negociar amb tot el que implica. Assumir els resultats i responsabilitzar-se dels seus efectes, cosa que ha estat precisament el que no han volgut fer. En lloc d'assumir el paper per què varen estar votats, l'han tret fora de l'àmbit polític i l'han passat als jutges perquè fossin ells qui decideixin.
El moment en què el PP va presentar al Tribunal Constitucional el juliol de 2006, un recurs contra l'Estatut de Catalunya (aprovat i ratificat en referèndum), fet que no els va agradar i varen cercar algú que els hi pogués canviar, va ser el primer pas per deixar les decisions polítiques en mans dels jutges. Posteriorment quan el Congrés dels Diputats, estant de president del govern espanyol Mariano Rajoy, va aprovar la LOTC 15/2015 d'octubre de 2015, que va atorgar a l'alt tribunal nous mecanismes per fer complir les seves resolucions, com ara la suspensió temporal en les seves funcions de les autoritats implicades i allunyant-lo del paper que compleixen els seus homòlegs d'altres països del nostre entorn, va ser el pas definitiu per traslladar i situar la política en els jutjats, abandonant quasi definitivament la via parlamentària per resoldre els conflictes polítics.
I el Tribunal Superior de Justícia, qui directament o indirectament acabarà definint la data de les eleccions catalanes a través de la ratificació de la sentència que previsiblement inhabilitarà al President Torra. Esperar a saber si els presos polítics podran intervenir o no en aquestes pròximes eleccions, en funció de la revisió del tercer grau penitenciari que farà el mateix tribunal (que segons una part important dels juristes no li correspondria fer-ho). Veure com la mesa del Parlament, s'ha de reconvertir en un apèndix del TC (d'acord amb les afirmacions tant del fiscal com de l'advocada de l'estat en el judici al TSJC), en la mesura que havia d'analitzar prèviament si les proposicions que presenten els grups parlamentaris poden ser o no susceptibles de ser declarades inconstitucionals, i per tant actuar com censor previ als actes dels parlamentaris, en cas contrari veure's davant el TSJC, o d'altres processos en els quals està en joc la possible inhabilitació de diferents polítics en actiu, fa que sigui molt difícil destriar entre parlamentaris i jutges pel que fa a la incidència de les seves actuacions.
Tot i que no ho va demanar, qui cregui que la judicatura, sobretot en el seu màxim nivell (ja que no es pot generalitzar), ha rebut aquest posició de jutge i part amb desgrat o amb poc ànim, s'equivoca. Ho ha assumit de manera entusiasta, erigint-se tot sovint en salva pàtria. Així ho va posar de manifest el President del CGPJ, Carlos Lesmes, quan en unes recents declaracions destacava els tres grans reptes que va tenir d'afrontar el poder judicial en els últims anys, apuntant el desafiament independentista de Catalunya com un mal a combatre, al mateix nivell que la corrupció de la societat i la crisi sanitària causada per la Covid-19. Si no es fa un esforç per recuperar el control de la política per part dels parlamentaris i dels governs i deixar a la judicatura tan sols (que no és poc) el compliment de les lleis, que són redactades i aprovades pels primers, la seva interferència seguirà creixent.
Potser ens estem situant en un escenari en què es comencen a confondre també els significats de poder i autoritat. És important recordar que els jutges utilitzen el poder que els dóna la capacitat d'influir en el comportament de la gent a través de mesures coercitives, i l'autoritat és el dret de qui ha estat escollit democràticament per, a través dels seus actes, influir en els altres.
Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.
