És una trista realitat observar que l´avenç en la formació de les dones i les nombroses accions legislatives dutes a terme no han resolt les desigualtats entre els homes i les dones en el treball.
És cert que no hi ha massa diferències en el salari de les dones i dels homes en el moment d´ accedir en el món laboral, però a mesura que s´ avança en el temps la seva retribució minva respecte als homes.
M’atreveixo a afirmar que l´ explicació més lògica és que la maternitat “castiga” la trajectòria professional de les dones, ja que moltes demanem excedències renunciant durant un període de temps a una feina o reduïm l´ horari per prioritzar la cura dels fills.
A tots aquests motius cal sumar-hi que l´ edat ideal de la nostra maternitat coincideix justament quan podem optar a llocs de promoció, és a dir, degut a la nostra formació, experiència i vàlua és quan justament has d´ escollir entre ser mare o poder tenir un càrrec directiu o rellevant, per tant, un fet més que ajuda a “castigar-nos” laboralment.
Aquests motius després ens repercuteixen en la renda, i com a conseqüència en el moment de cobrar la jubilació que lògicament serà molt més baixa que la d´ un home.
Però per mala sort la lògica no ens reflexa tota la realitat:
Una dona en un càrrec directiu cobra un 24,5% menys que un home que té el mateix càrrec.
Les dones cobrem un 20,1% menys per hora que els homes, tenint en compte que un 44,8% de les dones tenim una formació superior.
Una treballadora del sector de serveis rep un 30,1% menys que l´ home.
Una operadora d´ instal·lacions un 28,9% menys.
Les dones jubilades cobren un 38% menys.....
Segons l'informe de la UGT sobre desigualtat salarial 2013, la diferència salarial entre homes i dones a Catalunya és del 23,7%, al País Valencià del 23,8% i a les Illes del 14,6% .
La igualtat de gènere en els salaris per fer la mateixa feina és un principi contemplat als tractats Europeus des de l´ any 1957, en tot l´ exposat podem deduir que aquest principi d´ igualtat després de 57 anys encara no s´ ha complert.
És cert que últimament s´ ha reduït un 1,1% aquesta diferència de sous però això no és perquè ara les dones cobrem més, sinó perquè degut a la crisi s´ ha retallat el sou dels homes, fet que resulta ben trist, ja que la crisi hauria de ser el motor per aconseguir una igualtat tangible en tots els àmbits.
Encoratjo:
Al Govern a aplicar polítiques socials que combatin la discriminació de gènere.
Als Ajuntaments que prioritzin les empreses que implementen i realitzen un Pla d´ Igualtat.
Als empresaris que apliquin Plans d´ Igualtat a les seves empreses.
Als sindicats a que pactin seriosament convenis col·lectius i acords d´ empresa per tractar les discriminacions laborals esmentades.
I a les dones a ser més valentes alhora de saber convèncer i demostrar la nostra capacitat perquè se´ ns recompensi degudament si ens ho mereixem.
Una tasca que demana implicació i compromís per part de tots i totes, un conjunt d´ accions comunes per poder fer front a aquesta desigualtat en els salaris. Si ho fem així, d´ aquí uns anys no farà falta que celebrem el dia europeu de la igualtat salarial.
Assumpció Castellví és representant Territorial de la sectorial d’Igualtat i Drets Civils de CDC al Camp de Tarragona.
