Cookie control
Dimecres, 16 d'Octubre de 2019

Passi el que passi

27 de Setembre de 2012, per Xavier Guarque i Morelló

Si la seva prepotència i xuleria barata no embossés l'aigüera, veurien que ser català, com basc, com gallec, com andalús, etc. no és cap ofensa ni cap competència amb ser espanyol. Que si un es confessa català, fins ara, donat que Catalunya és a Espanya, no ha estat més que dir-se espanyol.

L'uniformisme més ranci i pur s'ha radicat a Madrid i ha segrestat Espanya a la seva imatge i semblança, i qualsevol altra realitat fa nosa a la seva imposada uniformitat. Pel camí, ha desestimat la riquesa natural que sempre ha existit a l'Estat, desprestigiant els diferents sentiments que hi bateguen volent-los dissoldre en un projecte homogeni que només té el nom, però que mai no ha tingut cap contingut propi que pugui significar l'ensamblatge just del conjunt de la diversitat existent, tan cultural com també econòmicament.

Els drets a conquesta donen el que donen, i passada l'època en que es poden fer prevaldre per damunt de tot, generalment per la força i les armes, els nexes d'unió i d'entesa requereixen d'altres arguments més sòlids i consistents per mantenir-se, com poden ser el diàleg, el consens, el pacte, el reconeixement, el respecte, en definitiva, els acords entre dos que no tenen perquè pensar d'igual manera però que poden tenir un objectiu comú, sense els quals és totalment impossible avançar i, fins i tot, una normal i duradora convivència que permeti intentar-ho.

Espanya potser ha deixat perdre el darrer intent de Catalunya, molt diferent en general però que, fins ara, ha volgut estar dintre de l'Estat. Ningú pot discutir que durant més de 30 anys Catalunya no ha parat de construir ponts de diàleg i entesa per un encaix en la diversitat, mai reconeguda, del territori espanyol. I va començar a fer-ho el 1978 signant una Constitución Española que reconeixia aquestes diferències però no respectava la de Catalunya, amb cultura i llengua pròpies, diluint-la en un invent cuinat només per no donar l'estatus al que en podia ser mereixedora, mentre que si ho feia amb el País Basc i Navarra, amb semblants històrics "mèrits".

Amb tot el succeït, sentit i vist des de llavors, a partir d'ara, ningú pot fer-se el sorprès perquè el poble, anímicament, ja no vagi en aquesta direcció i es deixi guiar pel sentiment més íntim, que va creixent més i més a cada dia que passa.

Ningú sap que pot passar, és cert, però la idea de que no es pot seguir igual ja es palpa en qualsevol ambient. Aquestes lògiques incerteses tracten, i tractaran, de fer-les tornar por escampant tota mena de missatges tant des del govern, com des dels mitjans de comunicació "especialitzats" però, han de saber que, passi el que passi, cada dia creix l'univers de persones indiferents o tancades en banda que ja escolta i pensa, i no se'ls hi pot fer creure segons què.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (3)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Òbol  02 d'Octubre de 2012

De raonaments....

 ...contraris a la nostra sobiranía en tindrem a cabaços però ja no els servirà de res als que estan contra nosaltres perque els catalans ja en tenim prou de que ens governin desde fora.Som i serem gent catalane tant si volen com si no. Serem sobirans facin el que facin els del govern espanyol.Felicitats per la teva opinió,Xavier, els catalans no podem pensar d´altra manera.

Xavier Guarque  01 d'Octubre de 2012

a "happy"

 Sisplau, per la part seriosa del seu comentari, miri's les balances fiscals i desprès segueixi dient el que diu.

happy  30 de Setembre de 2012

Títol

 hablar hoy del derecho de conquista o del uniformismo radical es una gran mentira. Cataluña tiene el mayor autogobierno desde los tiempos de la Corona de Aragon. Los catalanes no somos menospreciados por el resto de España sino q triunfamos sin problemas, como Andreu Buenafuente, Jordi Gonzalez, Angels Barcelo, Carles Francino, Pepa Gonzalez, etc- Se manipulan las cifras y conceptos del llamado déficit fiscal cuando la realidad es que las leyes del estado fijan exactamente la misma carga fiscal para cualquier ciudadano o empresa sea de cataluña o de murcia, y el nivel de servicios de la administración es similar en cualquier comunidad. Preferimos ocultar el superávit comercial y sobre todo el financiero q tiene cataluña respecto al resto de España para poder continuar agraviados. Lo cierto es q en los últimos treinta años se ha ido construyendo por los nacionalistas a traves de los medios y la educación un imaginario colectivo de agravios y falsa identidad colectiva q nos va a conducir a la ruina económica y a la fractura de nuestra comunidad. Por favor reflexione.