Està a punt d’arribar el moment en què Catalunya ha de verificar si pot existir com a subjecte polític. Després de l’11S hem passat d’un adversari que ens ignora a un adversari que ens ataca. Els esdeveniments s’acceleren. La primera transició està esgotada, no dona més de si. La societat ens demana un canvi polític des d’un canvi social. Les grans 'marques' partidistes nascudes de la primera transició entren en crisi perquè no assoleixen conduir els canvis que la crisi instiga a la societat catalana.
Com afrontar la Catalunya subjecte polític sense sensatesa i unitat? Aquí el gran repte el tenen aquestes marques desprestigiades versus els moviments socials que van prenent força, s’anomeni Assemblea catalana, Òmnium Cultural, Plataforma contra desnonaments, procés Constituent, etc, és un clam de la societat civil catalana exigent envers la classe política. No podem anar a ulls clucs: la voluntat clarament ha de ser catalana. L'única possibilitat és el sí o el no a la independència.
Som futur, estem en una situació límit, fem-ho bé i fem-ho junts. La societat civil, les organitzacions, els partits polítics clàssics, els no tan clàssics, els partits no partits -com Nova Esquerra Catalana-.Ens hem de deixar de protagonismes egoistes, que només avalen interessos grupals o particulars, cal cohesió, unitat i lideratge, hem d’ajudar el president de Catalunya perquè la tingui. Ens hem de carregar de raons davant de Catalunya, d’Europa i del món. A les eleccions europees, atès que els catalans hem estat i som europeistes per excel·lència, hem de lluitar per tenir força al Parlament Europeu. D’aquí la importància de demostrar a Europa i al món que podem fer una candidatura catalanista conjunta per aquests, que són els primers comicis, pel moment, per al 2014. Des de la plataforma ciutadana juntsaeuropa.cat es recullen signatures per exigir a la classe política aquest acte de generositat envers els ciutadans de Catalunya que ho volem i ho creiem possible. Hi ha personalitats de pes que ja ho han signat.
Els catalans tenim el privilegi d’estar a la segona transició i regenerar el país. Cal unitat política i unitat social. No una sense l’altra, i regeneració democràtica. Des de Nova Esquerra Catalana, tal i com explicava el nostre president Ernest Maragall el passat dimecres, al cicle Catalunya, un nou Estat d’Europa, promovem la 'radicalitat democràtica', amb el primer reglament de primàries obertes a la ciutadania aprovat per una formació política. Ens definim com un 'partit no partit', amb el país al cap i al cor, amb la llibertat que ens dóna la petitesa, perquè parlem de la societat catalana amb la societat catalana. I jo mateixa en vull deixar oberta aquesta reflexió perquè tenim dret a ser lliures, no només a sentir-nos lliures.
Gemma Rubio Mayol és membre de la Coordinadora Nacional de NECat
