En els darrers 30 anys a Espanya ha nascut i crescut una societat subsidiada i potenciada pels polítics i finançada pels banquers on la meitat de la població està mantenint a l’altra meitat sota la justificació de l’Estat del Benestar. Aquest escenari s’ha tornat econòmicament inviable i diuen els experts que és de preveure que la fallida de l’Estat Espanyol es produirà en els primers anys del segon decenni del segle si no es duen a terme mesures urgents i dràstiques.
La irresponsabilitat i mediocritat de tota la classe política espanyola ha aconseguit crear una casta parasitaria de milers de polítics ,sindicalistes i fundacions de partits polítics vivint dels pressupostos públics en un país amb una població activa real de 14 milions de treballadors ,exclosos els 3 milons de funcionaris,una població que evidentment també ha de fer front a 8 milions de jubilats i 5 milions i escaig d’aturats, la qual cosa com fàcilment pot entendre’s fa completament inviable la vida econòmica del país.
Aquests dies la societat encara que callada, o més aviat traumatitzada, està sent testimoni de la corrupció sense mesura d’un gran nombre de polítics , amb total impunitat i sense tremolar-los el cor, actuan amb total menyspreu cap al ciutadà sense importar-los les conseqüències.
En un país normal aquests polítics i banquers ja estarien a la presó i haurien retornat fins a l’últim cèntim, però... què es pot esperar d’un país on la corrupció és el pa de cada dia? El que volem els ciutadans és que els polítics i banquers, lladres i xoriços, no es quedin amb els diners que han robat sino que els tornin . Si volem que tot això acabi hem de canviar el sistema polític actual d’una forma radical i més democràtica; no s’han de permetre lleis o decrets que brindin els escons als polítics, han d’ésser ciutadans sense cap privilegi ni benefici més que els que tenim la resta de ciutadans. Han de donar exemple d’honestedad i respondre davant la societat dels seus actes. La justícia ha d'actuar ràpida i eficaçment contra aquells que han incomplit la llei.
Un bon exemple: la ciutadania d’Islàndia va realitzar de manera organitzada i coordinada una literal revolució pacífica i sommiada, silenciada per la premsa a Europa i al món per temor al fet que altres països la prenguessin com a exemple. Islàndia va rebutjar rescatar als bancs, simplement els va deixar caure i va aplicar la justícia sobre els qui havien provocat daltabaixos i excessos financers, va aconseguir acabar amb un govern corrupte i paràsit. Va tancar als responsables de la crisi financera a la presó.
Islàndia va tancar el 2011 amb creixement del 2,1%, el 2012 amb 1,5%, xifra que supera el triple que la dels països de la zona euro. Pel que fa a la tendència de creixement del 2013,segons les previsions europees ,està previst que aconsegueixi el 2,7% i ha tornat a generar ocupació i el deute públic ha anat disminuint de forma palpable.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics