Cookie control
Dimecres, 08 de Juliol de 2020

Politicofòbia

27 de Maig de 2013, per Txell Granados

M'he autodiagnosticat politicofòbia. No n'havia tingut símptomes abans, però fa cosa d'un mes que, en girar una cantonada, em vaig trobar alts càrrecs polítics de la ciutat i del govern del nostre país i, per primera vegada a la meva vida, vaig sentir ràbia per unes persones que parlen de la crisi sense que en pateixin els símptomes. I va ser aquell dia que em vaig adonar que, tot i que sempre m'havia interessat la política, havia arribat el dia que els polítics els veia com un bitllet amb cames, com unes persones que ja no formen part de la meva societat.

I per què no formen part de la meva societat? Doncs perquè la societat en la qual visc no es permet jubilar als cinquanta i poc anys com diuen que farà un expresident del Parlament de Catalunya, la societat en la qual visc la majoria de persones cobren uns mil euros al mes i no pas més de tres mil, la societat en la qual visc no té sous vitalicis, la societat en la qual visc viatja en classe turística i no pas en primera classe, la societat en la qual visc és acomiadada per quatre duros després de la reforma laboral i no pas amb sous milionaris com passa en banquers o polítics, la societat en la qual visc està controlada per Hisenda i no se li permet cometre frau fiscal ni malversació de fons públics...

I arribats en aquest punt me n'adono que molts dels problemes actuals potser els hem d'anar a buscar a la famosa Transició. És en aquella època que es va adoptar un sistema electoral amb llistes tancades i bloquejades. Aleshores es volia enfortir els partits polítics i es van protegir financerament, electoralment i legalment. I què ha acabat succeint? Doncs que s'ha acabat creant la classe política professional. Hi ha un grapat de persones que fan carrera al partit. No han treballat de res més i només fan el que les cúpules del partit els dicta (això de les cúpules és tan abstracte com allò que l'economia depèn dels mercats). Per tant, la política per a alguns ha esdevingut una manera de viure. I ara que hi ha crisi aquesta classe política no vol assumir la seva responsabilitat i culpen la bombolla immobiliària de la situació actual quan era aquesta classe política qui prenia les decisions sobre què es construïa i a on.

I ara, doncs, que estem en plena crisi, els polítics decideixen que abans l'interès particular que l'interès general. És a dir, per tal de mantenir aquesta classe política no veurem eliminar ni el Senat, ni les diputacions ni alts càrrecs sinó que el fan és apujar impostos a la societats, reduir els serveis propis de la societat del benestar i, en definitiva,  escanyar-nos econòmicament. Per tant, els polítics ens han passat la pilota dels seus errors mentre ells continuen cobrant sous elevats per damunt de la mitjana i, a més, encara pretenen que cada quatre anys exercim la democràcia i els anem a votar.

Crec que ha arribat el moment de dir les coses pel seu nom. Si no reaccionem, aviat haurem tornat al feudalisme. Treballarem per pagar al rei i als polítics. Cada vegada acceptarem condicions laborals pitjors i, el que és més perillós, aviat podrem veure la pobresa al carrer. Així doncs, la societat ha de dir prou. Els polítics ja no s'han de creure que viuen a costa nostra, sinó que han de tornar a ser els nostres representants. Els polítics han de tornar a formar part de la meva societat. I, per aconseguir-ho només hi ha un camí: l'interès general abans que l'interès particular. 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (2)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Txell Granados  01 de Juny de 2013

Ernest Benach no es jubila

La recepta de la Doctora Democràcia per combatre la politicofòbia em sembla que podria ser força eficaç. I si hem de començar a aplicar aquesta recepta, ho durem a terme sense caure en l’error que la societat faci el mateix que la classe política a la qual critiquem. La societat també ha de tenir ètica.

Per això, vull comentar que en el meu article he al•ludit l’expresident del Parlament de Catalunya, Ernest Benach , pels rumors que circulen que enguany es jubila, cosa que em sorprenia tenint en compte la seva trajectòria política a Catalunya. Doncs bé, com que aquesta actitud em va estranyar, he comprovat aquest rumor i ara us puc assegurar de primera mà que aquesta informació que circula és del tot falsa.

Així doncs, al Cèsar el que és del Cèsar!

CANICLOSO  30 de Maig de 2013

PROPOSTA:...

Txell, La Recepta de la Doctora Democràcia per combatre l'epidèmia de corrupció i crisi d'ètica política dels polítics:
1 - Referèndum sobre el model d'Estat que es vol.
2 - Reforma de la Llei electoral : circumscripció única l'estat, un diputat igual a numero de vots valguts dividit per numero de diputats, un ciudadan@ un vot, sense percentatge mínim per poder tenir representació. Durada de mandats màxim per dues legislatures.
3 - Convocatòria d'eleccions Generals i constitució de Corts Constituents segons referèndum.
4 - Reforma laboral del treballador polític d'acord a l'estatut dels treballadors (drets, deures, sous) els acords presos pel Govern es plasmessin en una llei que haurà de ser aprovats pel contratador, el poble mitjançant referèndum.
5- Nova Administració Estatal i Local, ordenació municipal a l'Europea.
6- Reforma de la Llei Penal, igual per a tots, eliminació d'aforat.
7- Separació dels poders públics: Politic – Judicial - Econòmic.
8- Llei sobre el finançament de Partits Polítics...
9- Nova Llei de contractació per poder fer obres i treballs de l'Administració Estatal i Municipal. Eliminant subcontractacions per l'Empresa adjudicatària.
10- Eliminació de mes de dos càrrecs públics per una mateixa persona.
11- Eliminar tots els plebiscits (subvencions) que tenen els polítics: Menjars, begudes, viatges, etc...