Cookie control
Divendres, 18 d'Octubre de 2019

Posats a pensar...

21 de Febrer de 2013, per Xavier Guarque i Morelló

L'IPC (Índex de preus al consum) o del que la majoria de consumidors adquireix de manera regular, o "cistella familiar", ja prou abstracte i criticable en la seva composició, no deixa de ser una dada d'importància relativa en tant i en quant la seva aplicació. Hauria de ser per revisar i actualitzar les retribucions en general d'acord a l'augment real del cost de la vida en els seus elements més bàsics, ja que queda sotmesa a lleis i decrets que es poden signar perquè no sigui d'obligat increment o, directament, perquè no repercuteixi.

La taxa d'atur també arriba a un punt que no reflexa el nombre real de persones sense treball, que hauria de contemplar no només les que s'han quedat sense treball, que moltes vegades pel propi acord de baixa ja queden incloses a les llistes. Hi ha moltíssima gent que encara no ha pogut trobar un lloc per treballar, i molta que amb carreres acabades no s'hi apunta perquè encara confia en que amb els seus estudis en algun moment ha de trobar-lo. Tampoc és lògic la molta gent que malviu, treballant a estonetes per quatre rals i que d'alguna manera també hauria de contar-se en aquest "paquet". "Atur" hauria de representar, sense discriminacions, tota la gent que, pel que sigui, no té treball, o sigui que no pot viure dignament.

De la mateixa manera, mogut per un sentit comú molt primari, em pregunto que si està demostrat que estem arribant a un punt en que quasi bé tot el món desenvolupat està en problemes econòmics, que qui no ha entrat en dèficit financer és en camí. No podria ser que la fórmula emprada per marcar-lo no estigui degudament plantejada? O, no valdria la pena que arribat a un punt d'asfíxia generalitzada, és flexibilitzés la seva implantació i el seu compliment? Això, tot i acceptant que no hauran anat malament aquestes sacsades per fer sortir a la llum algunes de les moltes barbaritats que, públicament amb els diners de tots, o des d'entitats privades que, finalment han deixat de ser-ho i també toquen les butxaques particulars, s'han fet, i es fan, i és d'esperar que no es facin tant.

De fet, la revisió d'aquestes preguntes hauria d'anar estretament lligat amb l'aplicació, en aquest cas si radicalment, de les lleis anti-frau, anti-corrupció -en tots els aspectes en que es pugui presentar, també en tràfic d'influències o abús de poder- "anti-xoriço" i, de pas, crear-ne una obligant a atendre primordialment els serveis bàsics per viure la gent. Una vegada això cobert, caldrà engreixar el propi Estat en el que la ciutadania demani i permeti cada quatre anys i, en aquest punt, una llei que pugui recollir l'incompliment, sense excuses, del programa que ha estat votat, i la seva denúncia i sanció. I, sobretot, una que vigili com un "polític de tota la vida", amb el seu únic i exclusiu treball, i que no pugui quedar enriquit desmesuradament i "jubilat", en càrrec a l'única caixa, en formes i maneres tan humiliantment diferents de la resta de treballadors. Aquests sí, de tota la vida.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics