Cookie control
Dijous, 01 d'Octubre de 2020

Prim, l'home que confiava en el seu etern lideratge

Els responsables de la pel·lícula expliquen el tractament del personatge

24 de Gener de 2014, per Enrique Canovaca
  • Francesc Orella (General Prim), durant la pel·lícula

     

"Probablement es tracti del polític més popular de la història d'Espanya". Així de contundent es mostra el productor executiu, Ignacio Faerna, en referir-se al general Prim, de qui creu que "deuria tenir un gran atractiu i personalitat, amb un caràcter més modern que no pas personatges com Serrano, O'Donnell o Espartero". "Era un home força controvertit; no patia per reprimir amb mà dura el seu propi poble i després va encapçalar els interessos de Catalunya davant el centralisme borbònic", afegeix Francesc Orella, actor que fa del general a la ficció.

La pel·lícula descriu un home segur de si mateix i "honest", que no dubta en parlar amb el republicà Paul i Angulo, a l'exili, per preparar la revolució contra Isabel II, però que a la vegada "no canvia d'opinió, i quan fa fora la reina no opta per la república", reflexiona el productor executiu. En aquest sentit, "es mostra un Prim que es pensa invulnerable, com la majoria d'homes poderosos".

Per això, el director, Miguel Bardem, ha rodat diverses escenes que reforcen la preocupació del seu cap de la seguretat, el coronel Moya, i de la seva dona, Francisca Agüero, i la despreocupació del reusenc. "En realitat, Prim no fa res per evitar el seu assassinat i les mesures que pren són mínimes. Fins i tot, no permet que els seus escoltes portin armes i arriba a dir que 'España no es tierra de asesinos'", manifesta Faerna. Res més lluny de la realitat.

Al film, el general no pensa en cap moment que s'utilitzi l'assassinat com ara política i està convençut que la solució per al país és el regnat d'Amadeo de Saboya, que pertany a una dinastia "en favor dels valors democràtics", diu el productor executiu. Per Francesc Orella, Prim "era un temerari indòmit, que havia lluitat cos a cos i tenia grans dots de persuasió". L'actor també el descriu en un ambient més familiar: "té un caràcter més suau i amorós dins la seva manera de fer les coses. La dona patia i ell la intenta tranquil·litzar".

Defensor dels interessos de Catalunya?

Una de les qüestions rellevants és conèixer si hi ha qualsevol referència a la catalanitat de Joan Prim, ara que les relacions entre Catalunya i Espanya no passen per un bon moment. Igancio Faerna desvetlla la incògnita: "Es tracta de forma molt secundària. La situació política era molt complicada i resultaria impossible explicar aquest tema". Això sí, la seva condició de català es veu reflectida quan conversa amb d'altres ministres del govern que comparteixen el mateix origen, com és el cas de Laureano Figuerola.

Segons el productor executiu, a Prim "se'l reivindica i se l’injuria des d'espais molt curiosos i sempre des d'una manera molt interessada". "Les seves idees eren clarament avançades per l'època però hi ha conservadors que ara el reivindiquen pel seu caràcter monàrquic. D'altra banda, des del món nacionalista o antinacionalista també es desdibuixa el personatge. No crec que es pugui parlar que fos un espanyolista o catalanista en els termes actuals", opina Faerna.

No obstant, el productor executiu reconeix que qualsevol pel·lícula històrica "diu molt més del període on es fa que no pas del que reflecteix. Un pot voler ser objectiu però en realitat no ho és". En aquest sentit, resulta molt fàcil establir paral·lelismes entre la època de Prim i l'actual: crisi i inestabilitat política i un rei totalment qüestionat. Fins i tot, en un moment donat, Benito Pérez Galdós, referint-se al seu present, ve a dir que Espanya es troba en una situació política i econòmica similar i que el país no aprèn dels errors. Un discurs que té una evident lectura contemporània.

En opinió de Francesc Orella, "els fets són els fets i només canvien en funció de com te'ls expliquen. Prim tenia uns interessos personals i polítics i és un personatge fins a cert punt desconegut, per això és important que la gent conegui el seu paper a la història d'Espanya". Per la seva banda, Miguel Bardem ha descobert un personatge "del que no sabia gaire cosa i que hauria pogut canviar el rumb del nostre país. Potser, si no hagués mort ara no governarien els Borbons i tindríem una república".

Bardem considera que tant l'època de 1870 com l'actual "són dos moments convulsos de la política espanyola, en les que no saps en qui confiar i no hi havia un gran líder, després de la mort de Prim". També d'altres actors de la pel·lícula consideren que es poden fer paral·lelismes temporals, encara que amb matisos. En els propers dies, podreu llegir les entrevistes realitzades a alguns d'ells per part de Reusdigital.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics