Cookie control
Dilluns, 13 de Juliol de 2020

Anna Rovira: 'El més important a l'hora de fer vi és la matèria primera i l'equip humà'

Parlem amb l'enòloga cambrilenca, directora tècnica del Celler de Capçanes, distingida internacionalment per la seva trajectòria

22 de Maig de 2020, per Marc Busquets
  • Rovira és l'enòliga del Celler Capçanes

    Cedida

L'enòloga cambrilenca Anna Rovira és la directora tècnica del Celler de Capçanes. Distingida a nivell internacional per la seva trajectòria, analitza el sector i el seu futur en una entrevista a Reusdigital.cat on les professionals hi han de tenir un paper destacat. 

Hi ha una nova generació de joves professionals, al capdavant dels cellers del territori?

A la meva promoció, on tots rondem som a la trentena, la majoria estem treballant, sí. Som gent apassionada, i el sector s'està professionalitzant, des de l'enòleg al consumidor final. En el meu cas, tinc la sort d'haver estat molt ben formada, amb coneixements dels nous avenços tecnològics , i això es nota en la qualitat del producte.

S'ha establert un vincle, entre la Universitat Rovira i Virgili i el món del vi?

La URV està en contacte amb empreses i cellers, i això es nota també en el fet que molts exalumnes ja treballen al sector. Hi ha comunicació, és així, i és important. 

I quin paper hi juga, la professional, al món del vi?

No hi ha igualtat, segueix sent un sector dominat per homes. I els homes són a la majoria dels càrrecs importants. No obstant això, la dona hi està tenint un paper més important. Vull arribar a viure el dia en què no se n'hagi de parlar, d'això, o de si hi ha vins fets per homes o fets per dones. Fa vuit anys que sóc al Celler de Capçanes, i he hagut de picar pedra. Però vaja, com a tot arreu. A tot arreu t'has de guanyar la confiança de la gent que t'envolta. Potser sí, que en el cas de les dones sembla que haguem de fer un extra, per poder convèncer segons qui que podem fer bé la nostra feina. 

I això és el que compta, fer bé la feina. 

I tant. Amb fets es demostren, les coses. 

Què ha volgut aplicar, al capdavant del Celler de Capçanes?

El més important és que treballem amb una matèria primera excel·lent, i que el nostre equip és format per gent entregada. Les eines, que suposen una inversió, també compten. La Cooperativa, en aquest cas, les ha fet amb cap i s'ha invertit en allò necessari. Amb tot, l'essencial és tenir un objectiu clar. Diria que aquest és el nostre secret. 

Entre els objectius hi figura la innovació? 

Sempre. De fet, i hi penso sovint, sóc afortunada perquè a la Cooperativa de Capçanes hi podem experimentar. Tenim llibertat, al celler, per provar coses noves a la recerca d'un bon resultat. 

No és pas habitual, als cellers, que s'experimenti?

Bé, és una qüestió que dependrà de cada celler. Després de tot, i per més que es pugui experimentar, hi ha productes que cal que surtin a la venda. L'ideal és que hi hagi prou raïm per poder provar coses noves. Si es garanteix la producció i aquesta és de qualitat, entenc que s'ha destinar una part del raïm a poder idear i crear. 

Quelcom que distingeix el Celler de Capçanes és el vi kosher. Què suposa, elaborar-lo?

És un producte complex. Després de tot, kosher implica 'puresa', i això comporta un seguit de requisits a l'hora d'elaborar-lo. 

I doncs?

Nosaltres no hi hem d'intervenir directament, en la seva elaboració. Això vol dir que els components de la comunitat jueva fan el procés. No són enòlegs, el que vol dir que els hem d'explicar tot allò que s'ha de fer. Ens convertim, de fet, en els seus ulls i les seves mans. 

I quin és, el resultat?

El vi és molt bo. Usem el millor raïm, per tal de garantir-ne la qualitat. Gairebé és un vi natural, hi ha poca intervenció humana. Per a nosaltres, a banda, és un vi important perquè és el primer embotellat que vam fer. Que agradés, a més, ens va obrir moltes portes i ens va donar a conèixer. Ara, però, tan sols suposa entre un 5 i 6% de la nostra producció. 

Quin és el mercat internacional més important, per al Celler de Capçanes?

Si parlem de kosher, el dels Estats Units. Pel que fa als altres vins, a Alemanya hi estem molt ben posicionats. 

I quina és la situació de les DO de la demarcació, al mercat estatal?

Queda molt per fer. Només cal veure que als lots de Nadal, posem per cas, en molts casos el vi no és pas de la zona. O a les cartes d'alguns restaurants, on hi ha poca presència dels productes de la terra. Però jo, això, ho veig com una oportunitat. Significa que hi ha marge per progressar, per guanyar terreny i créixer. Ara bé, en el meu cas gaudeixo d'un bon vi, independentment d'on sigui. 

Quin dibuix en fa, del sector a Tarragona?

A nivell tècnic, que és la part a la qual em dedico, som més coneixedors de la tecnologia i s'està notant al producte. Som en la bona línia. 

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics