El falsetà Jaume Andreu i els seus records de quan jugava a futbol

Podria haver estat hores i hores amb Jaume Andreu (Falset, 1942) parlant de futbol. Aquest falsetà, actualment jubilat, és un apassionat d’aquest esport i li agrada recordar quan el practicava com a jugador en molts camps de la nostra demarcació. Sempre com a aficionat, mai com professional. El seu ofici ha estat en la construcció. El món del futbol d’Andreu és llunyà del gran espectacle de figures futbolístiques que tots coneixem, però això no impedeix que la seva experiència en el futbol sigui notícia.

Fotografies i retalls de premsa

Jaume Andreu em rep a casa seva amb un grapat de fotografies i retalls de premsa sobre la taula, que revelen la seva extensa experiència en el futbol. De quan era jove fins a l’etapa de veterans. Són fotografies en blanc i negre i de color, algunes molt antigues. Fa la impressió que aquest home ha estat tota la vida jugant a futbol. Ja de petit, me l’imagino amb una pilota pels carrers o a l’escola del poble, emulant als seus ídols, com hem fet tots a qui ens agrada el futbol. Un dels ídols d’Andreu és el gran Estanislau Basora.

Amb una excel·lent memòria, em parla de quan era molt jove i es caracteritzava per la seva rapidesa amb la pilota. Als 16 anys, el Jordi 'barber' de Falset el va aconsellar per tal que fes una prova al CF Reus Deportiu i va ser un dels joves escollits per l’entrenador d’aleshores, Lluís Vallès. Era l’any 1959. La seva etapa al club roig-i-negre va durar tres anys, dos al juvenil i un a l’'amateur'. Al primer equip no hi va jugar, però guarda un bon record de jugadors com Bultó, Celestino, Benaiges, Epi i Llaberia, de quan el CF Reus Deportiu va aconseguir un ascens de categoria.

'La televisió ha fet mal al futbol modest'

“Només anava a Reus el dia que hi havia partit”, em respon quan li pregunto sobre els desplaçaments i entrenaments. El club reusenc li pagava el bitllet d’autobús (que costava 13 pessetes) i un dinar al restaurant Simonet o a la seu que el club tenia al carrer de la Perla. La seva posició al camp era d’extrem dret per ser ràpid i esmunyedís, i no era un futbolista de fer gols, sinó de facilitar-los.

Jaume Andreu també guarda un bon record d’Ángel Irún, de quan aquest entrenava el juvenil del CF Reus Deportiu. Els dos coincidim en dir que Irún era una “excel·lent persona i un gran home de futbol” i fins i tot, parlem de la botiga de pintures que la família Irún tenia al carrer Major. Després del Reus, Andreu va jugar al Flix i al Móra la Nova i va haver de fer el servei militar. A la tornada, l’any 1967, va incorporar-se al Falset Esportiu, equip on va romandre tota la resta de la seva vida futbolística. A l’equip falsetà va jugar en la posició de lateral i subratlla l’estima rebuda dels companys i de l’afició, així com d’un ascens a Segona Territorial, en la temporada 1979/ 1980, que va ser molt celebrat a l’equip i al poble, i del qual guarda fotografies i trofeus.

Els dos també coincidim en què, abans, els partits del futbol modest rebien més aficionats al camp. Andreu m’ho comenta amb una certa enyorança, però també amb resignació. “La televisió ha fet molt de mal al futbol modest”, afirma. Efectivament, el camp vell de terra del Falset s’omplia de gent per veure partits contra el Camarles o l’Aldea, i com no, els amistosos contra el rival Marçà. “Jugàvem sense cobrar res, ni l’assegurança per si ens fèiem mal” comenta, deixant clar que les coses en el futbol han canviat. Com les tàctiques, que segons ell, abans eren més ofensives. “S’anava a buscar més el gol”, diu, i afegeix que “no hi havia canvis i pràcticament jugaven els 11 del començament”. M’ho diu amb un to com si en el futbol del passat hi hagués més sacrifici i menys comoditats. Li dono la raó quan m’assabento que a vegades, ja fa molts anys, entrenaven a les nits amb les llums dels cotxes.

Els amistosos amb Eladio

La història del Falset Esportiu està plena de jugadors de Reus que es desplaçaven cap a la capital del Priorat. Més abans que en l’actualitat. En la nostra conversa surten noms com Martorell, Baena, Ramírez o els germans Sans. A més, de qui va ser entrenador, Blas Serrano, un altre gran apassionat del futbol, que fins a l’últim sospir de la seva vida xutava la pilota. El record de Blas Serrano fa que la conversa se centri per un instant en el CF Reddis, equip que Andreu anava a veure de jove i del qual recorda jugadors com Antoni Sabater (germà del jugador d’hoquei Joan Sabater), Cortés de Falset i 'Juanillo', el pare de l’humorista Andreu Buenafuente. A més de Serrano, destaca la bona feina dels entrenadors Jordi Barceló i Xavier Llorenç.

Andreu va jugar partits amistosos, al vell camp de futbol del Falset, amb l’exjugador del FC Barcelona Eladio, quan aquest residia a Falset, i a l’estiu convidava altres futbolistes de renom com Sadurní, Zaldua, Palau i Martí Filosia. Tota una festa major de futbol al poble prioratí. El mateix Josep Palau, un gran golejador, qui després d’estar al Barça i a un munt d’equips més, va venir al CF Reus Deportiu en el tram final de la seva carrera esportiva.

Jaume Andreu es va retirar de la competició gairebé als 40 anys i després es va dedicar a jugar al futbol sala entre amics. Els anys no perdonen, i per sort, el falsetà no ha tingut mai una lesió important que hagi afectat la seva pràctica esportiva i la seva feina. Ara, quan pot, assisteix al nou camp de gespa del Falset Esportiu i es rendeix a l’autoritat de la televisió per seguir el Barça.