La "llegenda popular" explica que al caure el front de l'Ebre i ser conquerit el Priorat per l'exèrcit marroquí -que Franco batejaria com a Guàrdia Mora-, uns soldats amagats en un mas de Gratallops van ser descoberts i, un soldat marroquí els va matar malgrat la seva rendició. Segons es comentava al poble, això no li va agradar gens al capità, que sense pensar-s'ho va ajusticiar al “moro”. Els soldats – com a mínim sis de documentats, ja que no se sap si n'hi havia més- i el "moro" van ser enterrats a l'hort, a la part alta del turó. Aquella història popular, -amb matisos-, acabaria esdevenint real, gràcies a la investigació iniciada per l'exregidora Sonia Blasco, amb el suport de l'exlcaldessa Maria Teresa Balaguer i de l'historiador Josep Felip Puig. Una recerca basada en el testimoni de diverses persones -moltes d'elles volen mantenir l'anonimat- i en documents que no pretén ni remoure el passat, ni jutjar aquells fets, sinó “dignificar” aquells sis soldats que van ser víctimes de la pròpia història.
Les inundacions del 2001 descobreixen les restes
Amb el pas del temps, aquell mas i les seves terres van passar a mans d'una família nouvinguda al poble. Els van explicar la història i els van demanar que no cavessin molt profund l'hort. Els anys van anar passant i la propietat va canviar de mans. Els soldats continuaven enterrats i oblidats en aquella fossa sota l'hort fins que, el 2001, les inundacions van descobrir les seves restes.
Sonia Blasco, que va entrar de regidora a l'ajuntament el 2011, explica que “a ningú li va interessar rescatar-los de l'oblit. Es va fer l'aixecament dels cadàvers, es van enviar a Barcelona per datar-los i van ser retornats a Gratallops”. Blasco va tenir coneixement de la data del descobriment de la fossa i del trasllat dels cossos gràcies al descobriment posterior de l'acta d'enterrament del jutjat de pau. “Fins aquell moment, la secretària de l'ajuntament -que també ho era del jutjat de pau- no ens va dir res, quan és la seva firma que apareixia als documents,....”.
Però tornem al 2001. El mossèn d'aquella època els va donar, -de nit i d'amagat-, “cristiana sepultura” en una fossa sense identificar al cementiri del poble. Una altra mostra de les ganes d'“oblidar” aquell capítol és que gent influent del poble d'aquell moment “va fer córrer que els soldats eren brigadistes perquè portaven uniformes estrangers i, per tant, no calia fer-los cap reconeixement”, explica Blasco. Però la documentació posterior va concloure que, durant la guerra, era freqüent que soldats del bàndol republicà portessin vestits d'altres exèrcits amics com a mostra de cooperació.
Podeu seguir llegir l'article a la pàgina de Infocamp.cat
