Dimecres, 12 de Desembre de 2018

Falset cita els amants de la Jota en un congrés dels territoris de parla catalana

Es farà entre els dies 19 i 21 d'octubre

11 d'Octubre de 2018, per Redacció
  • El Congrés de la Jota arriba a Falset a finals d'octubre

    Cedida

El castell de Falset acollirà, els pròxims 19, 20 i 21 d’octubre, la celebració del 1r Congrés de la Jota als territoris de parla catalana. L’esdeveniment reunirà experts i aficionats a aquesta temàtica per posar en comú les recerques més recents i per debatre l’estat actual d’aquesta manifestació cultural en aquest conjunt de territoris. El programa inclou comunicacions de caràcter acadèmic que s’alternaran amb activitats de caire lúdic i actuacions, que es complementaran amb exposicions i presentacions.

El congrés està organitzat conjuntament pel Departament de Cultura, l'Institut Ramon Muntaner i l'Ajuntament de Falset, amb la col·laboració entre d’altres de l’Associació Cultural 'La Clavellinera', Espai de So, Trencadansa, Escola de música tradicional ebrenca Lo Canalero i Rondalla dels Ports, la Casa de la Jota, els Dulzaineros del Bajo Aragón, el Centre d’Estudis del Masroig i d’un nombre important d’entitats culturals locals.

La inscripció al congrés és gratuïta i està oberta a qualsevol persona, entitat o col·lectiu interessats. El congrés estarà organitzat en quatre eixos temàtics: els aspectes històrics de la jota; el seus aspectes identitaris i de patrimonialització; el seu ús i funció, i les seves formes de transmissió. En l’apartat d’aspectes històrics es pretén analitzar el fet que la Jota és un dels casos més complexes de relació entre els àmbits popular i acadèmic tal com demostra el fet que diferents autors clàssics l’incorporen com gènere a les seves obres.

El segon àmbit se centra en la reflexió entorn la construcció d’una identitat col·lectiva al voltant de la Jota. El tercer eix que tracta l’ús i funció té com a objectiu donar visibilitat sobretot als usos i funcions més actuals que permeten traçar un mapa de la vigència de la jota en els territoris que ens ocupen. Finalment, el quart eix, formes de transmissió, pretén posar sobre la taula els múltiples espais que avui i al llarg del temps han permès la transmissió de la jota: la vida quotidiana, la festa, l’educació formal, o la informal. Les diferents intervencions del congrés abordaran la Jota des de la vessant musical, la del cant i la de la dansa.

Al Priorat i també en alguns punts de les Terres de l’Ebre, la jota pren molt sovint el nom i s’estructura com a ball de coques, és a dir, una dansa en què els balladors compren una coca i l’ofereixen a la balladora desitjada, o ballen amb la coca a la mà. A la resta del territori -bàsicament al pla i al litoral de les comarques ebrenques- els balladors es distribueixen normalment en dues fileres (una d’homes i una de dones) encarades i en aquesta disposició es fan les evolucions i mudances de costum, acabant sempre al mateix lloc on s’ha començat.

Originàriament en aquestes zones la jota es balla al so de dolçaina i tabal, i més habitualment, és també interpretada per formacions de rondalla, integrades per un nombre variable de músics amb instruments de vent, corda, i percussió, a més de la veu, ja que aquestes jotes admeten el cant de tal manera que, en moltes ocasions, aquest passa a ser-ne la principal característica.

COMENTARIS (0)

Reportatges