Cookie control
Dijous, 06 d'Agost de 2020

Flores: 'El que ens distingeix del passat és la informació, no tant les reaccions sobre les epidèmies'

La historiadora presenta, a l’Arxiu de Reus, el monogràfic ‘Resistir epidèmies al Camp i al Priorat’

08 de Juliol de 2020, per Isabel Martínez
  • Flores ha presentat el seu treball a l'Arxiu municipal

    Isabel Martínez

Aïllament, quarantenes, ordinacions específiques... Immersos encara en l’impacte provocat per la Covid-19, es pot creure que les mesures preses per les autoritats per evitar els contagis de la pandèmia són inèdites i novedoses en la història. Res més lluny de la realitat, tal i com mostra el llibre ‘Resistir epidèmies al Camp i al Priorat (segles XIV-XVI)’, de la historiadora Montserrat Flores que, aquest passat dimarts a la tarda, s’ha presentat a l’Arxiu de Reus. Una presentació que s’emmarca en els actes del 40è aniversari de Carrutxa. “El que ens distingeix del passat és la informació, i no tant les reaccions” de les persones, ha assegurat Flores, qui ha assenyalat que la por, la incertesa i, fins i tot, l’odi es van donar tant en els episodis dels segles XIV, XV i XVI com en els més recents relacionats amb el coronavirus.

Sense pretendre equiparar les condicions de vida del passat amb les actuals en matèria d’avenços científics, confort a les llars i assistència sanitària, Flores també ha volgut destacar el fet que, a diferència de segles anteriors, “podem triar la memòria que quedarà” de la pandèmia gràcies a la campanya '#arxivemlaCovid', encetada pels arxius. “Les persones del carrer no parlen” en la documentació del passat, “només les autoritats” a través de les seves disposicions, ha recordat la historiadora, tot assenyalant una singularitat dels fets que s’estan vivint avui en dia i que permetrà als historiadors del futur analitzar-los de forma més global.

Articulat en tres grans eixos (les mesures d’aïllament que prenien les viles i ciutats; la religiositat i la medicina), el volum se centra en les epidèmies que es van viure al Camp de Tarragona i el Priorat en el període 1348-1592, conegudes globalment com a pestes i que es va presentar de forma cíclica en aquella etapa històrica a partir de l’anomenada com a pesta negra. Precisament arran d’aquesta arribada a Europa el 1348 des del centre d’Àsia, l’historiador Ezequiel Gort ha comentat que el comte de Prades, que es va refugiar a Scala Dei fugint-ne, on va escriure que “la mortaldat té tanta força que ningú gosa viatjar”. En la seva intervenció, Gort ha aportat uns càlculs propis segons els quals en aquella onada van morir entre un 28%-32% d’habitants de Reus i entre un 59%-67% d’habitants de Mont-roig, per citar dos exemples.

Un hospital per a empestats construït fora de muralles, del qual se’n desconeix la ubicació exacta, o la construcció d’una ermita dedicada a Sant Roc inicialment el 1523 i després reassignada al Roser el 1539 i que avui perviu com a biblioteca de l’institut Gabriel Ferrater, són algunes de les edificacions construïdes a Reus per aillar als malalts de les epidèmies d’aquells anys. Al llarg dels anys algunes de les decisions de les autoritats van ser, fins i tot, molt més dures com ara quan en la pesta de 1515 es van portar els pobres a un mas situat a la zona de l’actual riera de Miró o la de 1521 únicament podien recollir aliment en un dels portals de la muralla, el de Monterols. “Són mostres del rebuig als més febles”, ha comentat Flores.

En l’apartat de religiositat vinculada a la pesta de 1592 a Reus, l’autora ha destacat que “la documentació arriba molt ràpid” el desembre d’aquell mateix any, un fet que representa que ben aviat es va creure en la història de la Pastoreta. Així mateix, ha assenyalat com una tradició anterior, la candela dedicada a la Mare de Déu encara present a la Prioral, “es repesca” durant aquesta epidèmia. Entre les curiositats que s’han explicat sobre el camp de la medicina, Flores ha explicat com les autoritats feien constar en els contractes amb els metges que no podien marxar durant els episodis d’epidèmies, fins al punt que el 1508 el doctor demana que tampoc ho pugui fer l’apotecari sense el qual poques receptes serien possibles de fer. “Eren més teòrics que pràctics”, ha dit Flores dels facultatius de l’època, tenint en compte que la majoria d’actuacions es reservaven als cirurgians.

Basat principalment en documentació municipal de Reus i d’Ulldemolins (vila que es trobava en el camí ral cap a Lleida), l’estudi aporta dades sobre com vivia la població les epidèmies no pas, per exemple, dels fets demogràfics vinculats a ella, tal i com ha explicat Gort en la presentació del volum.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

J. A. Carricondo  08 de Juliol de 2020

Potser menys informació i més concreció

El desgavell més evident, pensant en les persones que vivim en aquest món, és l'excés de informacions, molts cops contràries. No cal sortir cada dia i dir coses que l'endemà es rectifiquen. Cal parlar menys i dir les coses més clares i concretes! Qui estén que certs organismes oficials resten tancats i no es poden fer tràmits imprescindibles?