-
Paola Soldevila, als camps d'entrenament de la Real Sociedad
Cedida
Prové d'una família en la qual el futbol sempre ha regnat. Avi, pare i germà han practicat l'esport rei i ella des de ben petita ha tingut la pilota als peus. La prioratina Paola Soldevila, nascuda a Porrera l'any 1996, porta dues temporades a la Real Sociedad, competint amb les millors jugadores a la Liga Iberdrola. Aquesta jugadora central amb bona sortida de l'esfèrica, va arribar a Sant Sebastià després de dues tempores al Valls i el Sant Gabriel. Ara, el seu objectiu és creixer com a futbolista i també com a persona, gràcies als valors que aplica el club basc. Tot i estar a molts quilòmetres de casa seva, però, Soldevila no oblida les arrels prioratines.
Aquest estiu has renovat amb la Real Sociedad fins al 2019. Senyal que estàs contenta a Sant Sebastià.
Sí, així és. Des del primer moment que vaig arribar, em vaig sentir com a casa. Són gent agradable i un club familiar. Considero que és el lloc perfecte per continuar creixent.
A més, el club sempre ha confiat amb la pedrera i la joventut. És un bon equip per projectar-te?
Sí. La Real Sociedad dona oportunitats a la gent jove, tant en el futbol masculí com femení. És un club molt complet i cuiden molt el futbol en ambdues modalitats. Estic molt contenta i a gust aquí.
Precisament venies de dues etapes que no van ser massa gratificants...
No vaig tenir massa sort els darrers dos anys al Valls i al Sant Gabriel de Barcelona, sobretot amb el descens del segon. Aquest fet em va afectar bastant, però vaig aprendre i em va fer madurar. A Valls vam fer una bona temporada a Segona Divisió però no vam continuar jugant per diverses circumstàncies. De tot s'aprèn i això em va ser servir per jugar un sóc ara.
Com va ser el fitxatge per la Real Sociedad?
Vaig acabar la temporada amb el Sant Gabriel i mentre decidia el meu futur va sorgir la proposta de la Real Sociedad, l'estiu del 2015. Era un dels clubs que m'agradava i em motivava marxar cap al nord. Vaig acceptar l'oferta amb molta il·lusió.
Es tracta d'un salt qualitatiu?
Sí, sense dubte. Al Sant Gabriel vaig aprendre molt després d'un curs difícil, sempre ho donàvem tot, però perdíem. A Donosti és una altre nivell, molt més professional. Crec que és un salt en tots els aspectes i creixo molt com a futbolista.
Vas ser internacional sub-17 i sub-19 amb la selecció espanyola, aspires a debutar amb l'absoluta?
Sí, és un somni. És el cim al qual tothom aspira. Tot i això, actualment em queda bastant lluny i he de continuar treballant. Hi ha jugadores molt bones que lluiten per estar a la selecció i el nivell cada cop és més alt. Per arribar a jugar allà he de donar més cada any.
Les crítiques cap a Paola Soldevila sempre han estat positives i el desembre de 2016 vas formar part del millor onze inicial de la Liga Iberdrola.
Va ser una gran notícia, molt gratificant. Sobretot pel treball que havia estat fent. Em va alegrar perquè, a més, reconeixia la feina que feies per l'equip.
Fa dues temporades, vau ser l'equip revelació i el curs passat vau ser vuitenes. Quin és l'objectiu per al pròxim any?
La Liga Iberdrola és molt competitiva. Hi ha equips que cada cop rendeixen a un nivell més elevat. Nosaltres volem superar-nos cada any. Optem a jugar la Copa de la Reina, però si cada cop podem aspirar a posicions superiors de la lliga, benvingut sigui. No tenim por a cap rival, però si respecte. La Real Sociedad té molt de potencial.
Quina és la salut actual del futbol femení?
Si miro anys enrere, hi ha hagut un canvi important. Cada cop la televisió i els mitjans de comunicació donen més importància al futbol femení i això ajuda. La gent acudeix més als camps a veure'ns. Al nord, la població està molt animada amb el futbol femení, i els estadis s'omplen en els derbis o encontres importants. He notat molt d'interès.
Tot i això, encara hi ha feina per fer.
Sí. Penso que el futbol masculí i femení són dos esports del tot diferents encara que es juguin igual. Queda molt per recórrer i treballar. No dubto que aconseguirem ser reconegudes com cal.
En l'àmbit futbolístic, com et definiries?
Jugo en la posició de central. Una de les meves virtuts és sortir amb la pilota controlada des de la defensa i ajudar a col·locar-la. Òbviament treballo perquè les jugadores contràries no arribin a la nostra porteria.
Per tant, la Real Sociedad basa el seu joc en la possessió?
Sí. Fins aquest any hem intentat fer-ho així, sortir des de la porteria amb la pilota jugada. Tenim futbolistes que destaquen per això, i que són molt tècniques. Ens han ajudat molt aquest aspecte.
Provens d'una família on avi, pare i germà han estat vinculats al futbol. Era impossible que no t'agradés.
M'havia d'agradar per força! Els meus pares em van fer provar diversos esports, però em vaig quedar amb el futbol. A casa ja jugava amb el meu germà. La veritat és que he après molt de tots ells i ara el futbol és una passió.
Tens algun jugador com a referent?
Iñigo Martínez, de la Real Sociedad, m'agrada molt perquè té un joc molt elegant. Tot i això, si m'he de quedar amb algun, triaria a Sergio Ramos. M'agrada el seu estil i és molt lluitador. És un jugador molt complet.
Un estil de Paola Soldevila?
(Riu) Futbolísticament, sí. És un referent pels futurs centrals i laterals i un dels millors del món actualment.
Hi ha relació entre els equips masculí i femení de la Real Sociedad?
Molta. El club sempre opta per aquesta connexió entre el futbol masculí i femení. Ells vénen a veure'ns als partits i nosaltres també. En algun acte esportiu la Real Sociedad sempre opta per dos jugadors de cada conjunt, perquè hi hagi igualtat.
Com portes l'euskera?
A poc a poc, és complicat. M'agrada i estic interessada. És un idioma bonic.
Compagines el futbol i els estudis d'INEF. El teu objectiu és dedicar-se a l'esport?
Sí, totalment. Des del primer moment ja sabia que volia fer. Ara estic encantada amb aquesta carrera i sempre he pensat que vull estar vinculada a l'esport. És mitja vida meva.
Com és el dia a dia de Paola Soldevila a Sant Sebastià?
Al matí vaig a Vitòria a estudiar INEF. Arribo a casa, dino, tinc una estona per descansar i me'n vaig directe als camps d'entrenament de Zubieta per exercitar-nos al voltant de dues hores. Després, dutxa, sopar i dormir. No tinc massa temps. Dimarts és el dia que tenim festa i ho aprofito per sortir després de dinar i em serveix de desconnexió.
L'ambient del País Basc ajuda a integrar-te?
Tens moltes coses a fer. Començant per la gastronomia, però també té molts llocs bonics per visitar. Sant Sebastià m'ha encantat. No només la ciutat, també els voltants.
Costa deixar una terra com el Priorat per marxar lluny?
Sí, molt. Va ser un pas important i complicat de prendre. Abans vivia a Barcelona, i queda a poca distància del Priorat. Quan ets allà trobes més a faltar la teva família i els amics. Si tinc dies de descans, no dubto mai en estar a casa i gaudir dels meus. Tot i això, a Sant Sebastià em sento com a casa.
Les arrels prioratines, però, no es perden...
Mai les perdre. M'encanta casa meva i estic molt orgullosa d'on vinc.
