Diumenge, 18 de Novembre de 2018

'Sant Joan de la Cirereta' o el pòrtic festiu de Porrera

22 de Juny de 2018, per Anton Baiges Gras
  • Concert de Borja Penalba i Maria Vives

    Anton Baiges

  • Tast de vins a Porrera

    Anton Baiges

  • Benedicció de la nova campana

    Anton Baiges

  • Gegants de Porrera

    Anton Baiges

  • Document informatiu del bateig de la campanya

     

L’inici del mes de maig, la població de Porrera, al conegut com a 'Priorat històric', a la vall del riu Cortiella (on els cartoixans d’Escaladei hi enviaven els 'malfactors', lloc de frondosa boscúria, que ho ocupava tot, la 'Valporriera', on la 'por era' (...). Amigó Anglès, Ramon. Onomàstica del terme municipal de Porrera. IEC, 2011), s’amara de gust de festa patronal d'estiu’: la de Sant Joan Evangelista, que commemora el martiri del sant, més conegut amb el popular nom de 'Sant Joan de la Cirereta' (que no 'el Baptista', del 24 de juny, i solstici d’estiu), en homenatge a les primeres peces d’aquesta fruita, que es recullen dels arbres, i que són ofertes a l’altar de  Missa Major. De tradició ancestral, la festa originària està datada el 27 de desembre, però es trasllada al pòrtic primaveral del 6 de maig. Porrerans i porreranes commemoren també el copatronatge de Sant Francesc d’Assís, el 4 d’octubre, la ‘Festa Major grossa d’hivern’, que el passat mes de novembre, en solidaritat amb els represaliats del govern legítim de la Generalitat i els presidents de l'assemblea i d'Òmnium, en una reunió de poble, van decidir d'anul·lar. La població prioratina celebra habitualment el segon cap de setmana de novembre per la recol·lecció de les collites de la verema i l’avellana. El cicle vitivinicola, com en tantes altres poblacions del país, marca i determina el cicle festiu dels calendaris patronals dels nostres pobles o viles.

En aquest context, mossèn Josep Maria Alegret i Bellmunt, arxiprest del Priorat en ressalta el fet únic, de conservació de la festa de Sant Joan Evangelista a Porrera, única població amb aquest patronatge a les nostres contrades. Dos fets importants s’han succeït, però en aquesta darrera Festa Major d’'estiu'. D’una banda, la parròquia ha estrenat, com ja té de Sant Francesc i Sant Antoni, uns Goigs en lloança de Sant Joan Evangelista ‘Ante Portam Latinam’ (patró de la vila de Porrera, Arquebisbat de Tarragona, en el Priorat), redactats pel prevere, filòleg-gogista d’origen mallorquí i prioratí d’adopció, Joan Roig i  Montserrat, capellà  d’Ulldemolins, Prades, Vilanova de Prades i Capafonts, interpretats amb la melodia de Valentí Miserachs i Grau, canonge i mestre de capella de Santa Maria la Major de Roma, i amb dibuixos de l’artista tarragonina Sió Virgili Robert. La interpretació, com sempre, a càrrec de la  Coral de Porrera, amb direcció de Joan Carles Blanch. De l’altra, el 'bateig' de la nova Campana petita, que per iniciativa parroquial en substitueix una altra d’esquerdada, del segle XVIII, i que s’ha col·locat, preservant també l’antiga, al campanar de la població.

La participació dels Gegants de la vila, lo Molló i la Garranxa (l’any passat van fer 25 anys), els quals donen nom, respectivament, al cim més alt que envolta la vall de Porrera i a un llogaret situat entre aquest i la població, contribueixen a la cohesió social del jovent, a l’entorn de la cultura popular, sempre  acompanyat del grup de Grallers. D’altra banda, els dinàmics cellers de la vila, sempre hi tenen un protagonisme especial, en l’organització de tastos populars, sortint de l’Església al migdia o al capvespre. També dos noms propis tenen el seu espai propi en el vessant artístic i musical: Borja Penalba i Mireia Vives, cantautorsque van guanyar la IX edició del premi Miquel Martí i Pol al poema musicat en llengua catalana ('Si no fores, no amb mi', de Roc Casagran) dins el certamen Terra i Cultura, sota el patrocini del celler Vall Llach, hi col·laboren entusiàsticament des de la implicació decidida amb la cultura i el país

L’actual equip municipal, encapçalat per l’alcalde Jonàs Macip i Simó,  inquiet activista cultural, en té una exquisida cura, fins a l’últim detall, de les dues festes majors patronals de la població. Sabedors com són d’un patrimoni col·lectiu que no es pot perdre, ans tot el contrari, que volen afermar, n’han impulsat la participació popular i n’han recuperat aquells elements identitaris perduts en el temps per les circumstàncies històriques que ha viscut la vila prioratina durant les darreres dècades. La recuperació de la 'jota de Porrera', el 2015, després de 70 anys de no ser ballada, amb la participació de músics i ballaires, o la Tronada d’inici de Festa, per Sant Francesc d’Assís, tradició pirotècnica que marca el pòrtic festiu, compartida amb Reus i altres poblacions del Baix Camp, han estat dos clars exponents, entre d’altres, d’aquesta voluntat de restitució cultural de la pròpia identitat.

Alhora, també, han aprofundit l’històric intercanvi amb la població mallorquina de Porreres, iniciada diverses legislatures anteriors, que en el marc de la recuperació de la Memòria Històrica de sengles poblacions (Porreres va viure una forta repressió franquista), les quals, més enllà del topònim, comparteixen el projecte i la ferma voluntat d’un futur nacional més just i lliure per al nostre poble. Enguany, però, la festa ‘petita’ d’estiu’ ha tingut un especial ressò: “Aquest cap de setmana passat, a Porrera, entre el groc dels carrers i les places, s'ha celebrat  la festa major d'estiu, la petita, la de Sant Joan de la Cirereta, perquè la lluita per la llibertat la volem alegre, festiva, plena de generositat, tossudament alçada i digna davant l'opressió”. O altrament dit: avui se’ns imposa la inajornable reflexió sobre tot un molt actiu rerepaís, amb Porrera com a viu exemple, que batega amb força, terra endins, i que, segurament, encara avui és massa injustament oblidat.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Porrera Diari Reus Digital
Porrera Diari Reus Digital
Porrera Diari Reus Digital
Porrera Diari Reus Digital
COMENTARIS (0)