Dimarts, 19 de Març de 2024

‘Savage Coast’, cinc dies que van canviar la vida de Muriel Rukeyser

La filòloga amb arrels prioratines Eulàlia Busquets ha traduït la novel·la inèdita de l’autora nord-americana

07 d'Octubre de 2019, per Isabel Martínez
  • Parlament d'un irlandès en què es va anunciar que no se celebrava l'Olímpida (una escena que apareix al llibre)

    Muriel Rukeyser (gentilesa de Library of Congress, Washington D.C.)

  • Foto de les barricades a Barcelona

    Muriel Rukeyser (gentilesa de Library of Congress, Washington D.C.)

  • Barcelona, el 1936

    Muriel Rukeyser (gentilesa de Library of Congress, Washington D.C.)

  • Escola Ignasi Iglesias

    Arxiu fotogràfic de la Fundació Cultural Montcada i Reixac

  • Tren aturat a l'estació de Montcada i Reixac

    Arxiu de l'historiador Ricard Ramos Jiménez

  • Atleta amb arma dret davant d'un cartell de publicitat

    Muriel Rukeyser (gentilesa de Library of Congress, Washington D.C.)

  • Muriel Rukeyser, als 24 anys (imatge captada per la seva amiga i fotògrafa Nancy Naumburg)

    Nancy Naumburg

“El món no està fet d’àtoms, sinó d’històries”, deia la poetessa nord-americana Muriel Rukeyser. Una idea que es pot aplicar a la seva experiència com a jove de 22 anys que viu, durant cinc intensos dies, l’esclat de la guerra civil a Catalunya per plasmar-lo després en una obra que no arribarà mai a veure publicada. Però, també, a la passió que una filòloga amb arrels a Cornudella de Montsant, Eulàlia Busquets, ha posat, set dècades després, per traduir aquesta novel·la inèdita al català i aproximar al públic una peça “singular” que es desenvolupa a la Catalunya del 1936. “És un viatge de la foscor a la llum”, comenta Busquets sobre el breu període que va marcar la vida de Rukeyser narrat a ‘Savage Coast’ (Rata, 2019), amb una prosa poc convencional i amb una protagonista, Ellen (àlter ego de Muriel) que subverteix codis morals aleshores impensables per una noia.

La guerra a Montcada i Reixac

Aturada en un tren ple d’esportistes estrangers que venien a participar a l’Olimpíada popular de Barcelona, Ellen viu els dos primers dies del cop d’estat a Montcada i Reixac mentre la reacció popular atura la rebel·lió i es produeix la persecució i execució dels addictes als militars sublevats. “Entren a les cases per treure tots els símbols religiosos i els cremen”, explica la traductora sobre alguns dels episodis que va viure l’escriptora durant aquelles primeres jornades en què la protagonista també “té una relació sexual amb un atleta alemany comunista exiliat”. Un vincle que acabaria marcant la vida de l’autora que no tornaria a veure l’alemany, mort al front el 1938.

“Han de fer una maduració molt ràpida, un creixement, que es reflecteix en la novel·la”, assenyala la traductora sobre uns personatges que viuen “uns fets vertiginosos”. Uns esdeveniments que Busquets ha pogut contrastar gràcies al treball de dos historiadors, Josep Bacardit Sanllehí i Ricard Ramos Jiménez, que van publicar la recerca ‘940 dies. La guerra civil a Montcada i Reixac ‘. Traslladada en una furgoneta d’anarquistes, la nord-americana va dormir a l’hotel Olímpic de la plaça d'Espanya i, finalment, va abandonar en vaixell Catalunya juntament amb altres estrangers amb la idea de tornar-hi.

Un desig que no compliria en no trobar finançament per poder publicar reportatges periodístics del conflicte bèl·lic. Com tampoc no va aconseguir publicar aquesta primera (i única) novel·la narrada amb tècniques experimentals i que situava clarament l’autora en una franja ideològica incòmoda per uns Estats Units que imminentment entrarien en l’anomenada caça de bruixes. Tot i no poder publicar la narració, el record i les impressions d’aquest viatge va marcar tota l’obra d’una autora que també va recollir aquesta etapa en els seus versos amb poemes com ‘Barcelona 1936’. “Era una poeta activista, o sigui que la seva vida personal i privada van en concordança amb els seus poemes i escrits”, explica Busquets, que assenyala que Rukeyser ja havia estat empresonada abans del seu viatge a Europa per defensar els drets civils a Amèrica. Una tasca que continuaria, més tard, en qualitat de responsable del PEN Club dels Estats Units.

Un text que emergeix de l’oblit

Malgrat el desencís que li devia provocar la incapacitat de poder publicar la novel·la, Busquets comenta que no va perdre mai l’esperança i que “sempre la va anar repassant”. A la mort de l’autora, el seu fill, William Rukeyser, va dipositar diferent documentació juntament amb la novel·la a la biblioteca del Congrés dels Estats Units, on una professora de la universitat de Bristol la va localitzar i es va publicar per primer cop en la seva versió anglesa.

Becada a una universitat anglesa l’any 2000 per fer un màster sobre literatura femenina, Busquets va entrar en contacte amb l’obra de l’autora per primer cop i en conèixer que el 2013 s’havia publicat aquesta obra perduda, va voler traduir-la al català. Gràcies a una editorial com Rata, que “aposta per novel·les estranyes, no molt conegudes, per donar oportunitats a projectes especials o diferents”, segons apunta, Busquets ha pogut complir la seva primera traducció literària d’un text que la connecta amb una autora que admira profundament. Un projecte en el qual ha trigat tres anys però que ara ja és una realitat.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics