Toni Tarés a través de l'esport

Toni Tarés és un empresari de la construcció de 46 anys, de Cornudella de Montsant i resident a Reus. Aquí, però, el donarem a conèixer per la seva gran passió per l'esport, sobretot a l'hora de córrer a peu per les muntanyes i en bicicleta per les carreteres. Una dedicació que sempre ha tingut des del vessant d'aficionat, mai amb caràcter professional.

La seva devoció per la cursa de muntanya va començar fa cinc anys, quan va córrer la seva primera ‘ultratrail’ (la prova Trailwalker 2014 Oxfam entre Olot i Sant Feliu de Guíxols) amb una colla d'amics sensibilitzats per l'esport i la causa solidària de la cursa: la lluita contra la fam. La satisfacció obtinguda per haver corregut els 100 quilòmetres d'aquesta marxa el va animar a seguir corrent més proves ultres de Catalunya, d'àmbit estatal o internacional, de diverses distàncies i característiques.

En tots aquests anys, Tarés ha participat sol, acompanyat per la família o amb el seu amic cornudellenc Víctor Alzamora en proves ultres com l'Ultra Pirineu, l'Ultra Montblanc, l'Estels del Sud, la Llastres, la Vandekames, la Costa Daurada, les Fonts de Xerta i en diverses al Montsant, entre d'altres. En total, ha fet una seixantena de curses d'aquest tipus, en les quals els corredors posen en joc tot un grapat de condicions físiques i mentals per superar un munt de quilòmetres en un trajecte desplegat al medi natural. Ara, Tarés es prepara per a la cursa del pròxim 3 d'agost, a Vandellòs, i les previstes pròximament al Montsant, una muntanya que estima i coneix molt bé. Diu que aquesta pràctica li serveix com a “via d'escapament” i en destaca els valors esportius dels quals treu profit: “el sacrifici, la cooperació entre persones i la correcta superació”. En la conversa posa èmfasi en aquest aspecte, en la superació, i confessa tenir com a referència el seu avi Armengol, de Cornudella de Montsant, el qual, segons explica, “ha estat un exemple d'actitud positiva per superar obstacles”. En l'àmbit familiar destaca també els seus fills i la parella com a estímuls per seguir corrent.

Aliè als compromisos d'un esportista d'elit, Toni Tarés viu l'esport de forma molt planera i gens obsessiva. No segueix una preparació especial. Menja i beu “el normal, no faig dieta”, i s'entrena “quan em va bé”. Això sí, amb regularitat i constància. “Em falta entrenament”, reconeix.

El cornudellenc insisteix en el valor de la superació i la seva relació amb la família per poder arribar a la meta i fer noves curses de més distància. Com tot en la vida, les emocions i els sentiments són bons recursos per superar curses difícils. Preguntat sobre la tècnica, s'emmiralla en Israel Mercadé Oró, i respon que “la clau es troba a mantenir-se i no començar la prova amb un ritme fort”. La normalitat també és present en el seu equipament: se cenyeix a respondre que porta una vestimenta “com cal” i un calçat “còmode que esmorteeixi bé”, i que durant els trajectes s'ajuda de barretes energètiques.

Tarés és un corredor d'ultres allunyat d'objectius competitius, que al llarg del trajecte s'atura si un altre participant té dificultats o que quan veu un bon paisatge, fa fotografies i les envia als amics. Em consta el gran interès i el respecte que té per l'entorn natural. “Les curses són per guanyar-les o gaudir-les, i jo prefereixo el segon”, apunta, per deixar clar quins són els seus propòsits. Aquesta normalitat amb la qual es pren aquest esport no impedeix, però, que sigui conscient de tenir cura de la seva alimentació i del seu cos, de la importància d'entrenar-se, d'estudiar el perfil del trajecte per afrontar-lo i de fer una bona recuperació.

Pel que fa a l'altre esport destacat, el ciclisme, el cornudellenc va començar fa 15 anys en el món de la BTT amb l'amic reusenc Josep Maria Boqué, i en una segona etapa de la seva vida va preferir la bicicleta de carretera fent equip amb el Club Ciclista de Cornudella, una relació que encara perdura. Ha participat en proves com la Transicar d'Agramunt o l'Open del Montsant, entre d'altres. Fa poques setmanes, Tarés ha estat corrent amb bicicleta pels Alps francesos, uns 200 quilòmetres, però el seu hàbitat natural del ciclisme són les carreteres del Priorat i el Baix Camp en recorreguts que arriben als 100 quilòmetres.

A tot això, cal afegir la seva pràctica en el futbol. De jove va jugar de porter en diversos equips, com ara el Vilaplana, el Cornudella o el Reddis, i actualment encara el practica a Cornudella un cop a la setmana, els divendres, amb els veterans, per entrenar-se.

No podem incloure en aquest article medalles obtingudes o títols, perquè no hi són. No passa res. El seu mèrit és un altre. Això, però, no resta importància a la faceta esportiva d'aquest “paleta”, com diu ell, que en hores lliures de feina desplega el seu fort compromís amb l'esport per aconseguir la seva principal meta: conservar o millorar les bones habilitats humanes que té, tenir cura de la salut i passar-s'ho bé fent el que li agrada.