Dijous, 28 de Març de 2024

Pura matemàtica

26 de Març de 2012, per Xavier Guarque i Morelló

A l'any 2011, el dèficit total de l’Estat espanyol era del -8,51%, i al 2012 ha de ser del -5,8%. Si l'Estat n'era responsable del -5,10%, al 2012 hauria d'arribar al -3,48% aplicant una reducció de -1,62% (el govern es marca un -4% amb una reducció de -1,1%).

Per contra, si les comunitats autònomes, en el conjunt de totes elles i segons els números del govern central, se'ls hi atribuïa el -2,94%, al 2012 hauria de quedar en -1,98%, aplicant una reducció de -0,96% (el govern exigeix arribar al -1,5% amb una reducció de -1,44%).

Com es pot apreciar, espero que ben clarament exposat, l'Estat vol eixugar part del seu propi dèficit a càrrec de les comunitats autònomes. Del seu conjunt n'hi ha sis que hi aporten més del que reben -destaquen Catalunya i Madrid per sobre de la Comunitat Valenciana, Balears i en menor quantia Aragó i La Rioja- , dues que hi aporten el que els hi sobra, cosa que està molt bé, i les altres nou que sempre han rebut molt més del que aporten, començant per Andalusia que, amb una població superior a la de Catalunya, suporta una carga per habitant molt inferior (412 €) a la que suporten els catalans (602 €). Juntament amb la Comunitat de Madrid (688 €), la catalana és la més alta de l'Estat. Digne de menció, també, i seguint en la línia marcada per Andalusia, el que suporten els habitants de les comunitats de Múrcia (410 €), Castella-La Manxa (394 €), Extremadura (375 €) o Canaries (374 €). Desprès, potser millor ni saber-ho.

Això ha de quedar ben clar també en l'aspecte dels pressupostos propis de l'Estat i el de les comunitats autònomes ja que, mentre en els primers hi apareixen partides 'generals' com defensa, església, corona, etc., també hi ha la d'infraestructures que, en el cas de Catalunya, per molt pressupostades que estiguin, quan arriben, es a conta-gotes, tard i de manera insuficient.

Per altra banda, en els de les comunitats hi ha les competències traspassades, i que són les que toquen de més a prop a la gent, com Sanitat i Ensenyament, per exemple.

Hauria de ser evident que aquestes son les partides que sota baix concepte haurien de retallar-se perquè son les de l'atenció i servei a les persones. Per un costat, estem parlant d'aprendre, i si pot ser en català millor. Acceptar la cooficialitat com a llengua vehicular d'aprenentatge a l'escola és dur al català a la seva utilització residual i atemptar directament al moll de l'ós del país, per la seva pervivència com a tal, però, per un altre costat, és que estem parlant de l'assistència sanitària que si no és suficient afecta a la vida de les persones. De totes les que viuen a Catalunya.

Hi ha algun polític, com la senyora Rosa Díez, que diu sense pèls a la llengua que no es poden permetre disset organismes de tot. Te tota la raó i, per començar, s'haurien de suprimir els Ministeris de Sanitat i el d'Ensenyament per estar traspassada la seva raó de ser a les comunitats autònomes. Fixi's vostè en un moment!

O sinó, i més que res perquè puguin fer la seva funció, podrien preguntar a cada una de les disset comunitats quines segueixen volent les competències transferides en el malfet 'café para todos' perquè, potser alguna, pel que sigui, ja no hi estigui interessada i les podrien absorbir.

Després d'aquests moviments tan simples i senzills, i comptant amb la noblesa de la que sempre s'ha fet gala per tot el territori, segurament que d'aquestes disset en quedarien les que han de quedar, amb la diferència afegida que tothom més a gust... i, inclús, més amic.

Si en compte de bona voluntat i realisme el que es troba son enveges i injustes compensacions, seguirem com fins ara, i cada dia pitjor en números. Però, el que es més important, també en les ridícules pugnes entre desiguals, per més que hi hagi qui vulgui ignorar les diferències existents.

S'ha de tancar l'aixeta de la nostra sagnia cap a Espanya, però no individualment com el matrimoni de Siurana o de l'anunci d'algun que altre ajuntament que, tret del fet simbòlic del que hauríem de fer tots, de poca cosa més pot servir. Si seguim així, amb acords i pactes, o no, pot ser que alguns dels nostres descendents no se'n recordin massa bé dels seus pares.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics