Cookie control
Divendres, 29 de Maig de 2020

Quan les indústries naixien en galliners

26 de Setembre de 2013, per Isabel Martínez

A les cartelleres cinematogràfiques d’aquestes setmanes s’estrena “Jobs”, un biopic sobre els primers temps del creador de la mundialment famosa empresa d’informàtica Apple. Amb els seus productes informàtics, Steve Jobs contribuí poderosament a la transformació del món que vivim i a la manera de comunicar-nos. Encara no he tingut temps d’anar al cinema però m’ha cridat l’atenció que als tràilers publicitaris s’insisteixi no només en el caràcter revolucionari de l’empresa –seria absurd negar-ho- sinó també en l’humil i cassolà naixement d’Apple, que s’instal·là a les primeries en el garatge familiar.

Seria fals -a banda de ridícul- comparar la influent empresa informàtica nord-americana amb, per exemple, l’experiència de les indústries de mitjans del segle XX de casa nostra. La visió de l’anunci cinematogràfic, però, m’ha fet pensar que en entorns modestos es bressolen grans idees i grans projectes. I, per a mostra, un botó. Així també ho suggeria Francesc Palacin a la seva xerrada “De Crolls a Valira: 40 anys d’indústria reusenca”, quan recordava que la majoria de les empreses amb les que va col·laborar (Crolls, Pujol i Palacín, Mecànica Reus, Valira, Galvometal, IAMSA) van començar a treballar en instal·lacions una mica precàries. A mida que el negoci es consolidava i adquiria prestigi i –sobretot- clients, l’empresa es mudava a noves instal·lacions més ben acondicionades. Així, per exemple, Pujol & Palacin, la societat que creà amb Josep Pujol s’ubicà en quatre locals diferents en els seus 8 anys de vida. El fet casual –o potser no tant tenint en compte que Reus era ciutat de granges avícoles aleshores- és que quatre d’aquestes sis empreses van nèixer en galliners reconvertits en fàbriques. 

Lluny del que pot semblar, aquest naixement humil és una mostra de l’esperit d’una època en la qual les empreses no tan sols estaven subjectes al sempre capriciós mercat sino també a les limitacions que el règim político-econòmic imposava a les indústries de l’Estat espanyol i en general a tota l’activitat econòmica (al principi l’autarquia i cap a 1959 la liberalització eeconòmica, la burocràcia per l’exportació,…).

De la seva primera experiència empresarial a Reus, Crolls, Palacin destacà moltes coses. I és que el pas de Palacin (1960-64) per aquesta empresa pionera que fabricà la primera rentadora a Europa s’enmarca en els moments inicials del primer consumisme  espanyol lluny encara del trist desenllaç que l’empresa viurà als 80. Així doncs, la Crolls que viu Palacin és una factoria i un projecte sòlid, modern, ben organitzat i amb un producte de qualitat que no té res a envejar a empreses amb més recursos. Del prestigi de l’empresa ens parla que en el moment d’abandonar la companyia per muntar-se negoci propi familiars i coneguts pensessin que s’equivoca deixant enrere una feina estable i amb reconeixement.

Després de l’aprenentatge fet a Crolls, la nova iniciativa empresarial dels socis Francesc Palacin i Josep Pujol, Pujol&Palacin, té indubtablement bases molt sòlides. Com hem dit abans, l’empresa no para de crèixer durant bona part dels seixanta fins als primers setanta. Aprofitant el mercat encara important de les granges avícoles a la ciutat i sumant nous clients com Big Ducthman, Mai, Braun, la mateixa Crolls, Balay, Fagor, Unitat Hermètica, etc…els dos emprenedors tiren endavant el projecte durant una bona pila d’anys. Fins que la pèrdua de pes de l’avicultura i els cada cop marges molt reduïts per empreses importants els fan deixar el projecte.

D’aquesta manera Palacin arriba a Valira, en aquell moment marca comercial de la fàbrica de cafeteres Arhosa, que més tard integraria tot un seguit de productes de parament de la llar força exitosos i que han quedat tant incorporats a la vida quotidiana que ni ens adonem: les vinagreres amb antigota dissenyat per l’oficina tècnica més copiat del mercat a causa de la badada de l’empresa en registrar la millora, els termos, o l’anomenat popularment Chispon, encenedor elèctric,….El relat  sobre Valira no només va estar farcit de dades i anècdotes sobre la seva trajectòria a l’empresa sino també de la seva personal i subjectiva –i en això insistí molt- versió dels fets que han portat a l’empresa en més d’una ocasió fins a l’abisme financer i accionarial. 

En tots els aspectes, la xerrada de Palacin va ser un molt bon exemple dels objectius que busca el cicle Testimonis. L’empresari retirat va fer memòria –en alguns casos realment exhaustiva- del món empresarial que li va tocar viure i va acabar amb unes reflexions personals sobre la industrialització de Reus plenes de seny i que molts compartiríem.

Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa.

 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics