Divendres, 29 de Març de 2024

Ramon Ferran Pagès, un artista generós

28 de Juny de 2011, per Xavier Filella

Aquestes darreres setmanes s'ha inaugurat a la seu de la Fundació Caixa Tarragona l'exposició retrospectiva 'El Grup de Tarragona 1970-1972. Pintura, gravat, esmalt', una mostra, comissariada per la crítica d'art Assumpta Rosés, que presenta gairebé una cinquantena d'obres, totes elles datades entre 1970 i 1972, de vuit artistes pioners en l'art contemporani a casa nostra. Entre ells, Ramon Ferran Pagès, l'artista més influent i decisiu en moltes de les propostes artístiques dels últims quaranta anys.

Aprenent al taller de l'escultor Pau Figueras, es va formar inicialment a l'escola d'art del Centre de Lectura, on va tenir com a mestres a Modest Gené d'escultura, Lluís Ferré de dibuix, Ferré Revascall de pintura, Pere Vidiella d'anatomia i Emili Argilaga de perspectiva. Va exposar les seves primeres obres al "VII Saló d'Artistes locals". El 1947 ingressa, becat per la Diputació de Tarragona, a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, Facultat de Belles Arts de Barcelona, on es llicencià en escultura i gravat.

El 1953 va obtenir el primer premi d'escultura en la "I Exposició d'Art Universitari de Barcelona" i en el "Concurso provincial de Arte de Reus". Els anys 1962, 1964, 1966 i 1973 va obtenir medalles d'or a "l'Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid".

Ha participat en moltes exposicions de pintura, gravat i medallística a ciutats de tot el món: Madrid, Barcelona, París, Anvers i Liège (Bèlgica), Cracòvia (Polònia), Vancouver (Canadà), São Paulo (Brasil), Stuttgart (Alemanya), Alexandria (Egipte), Tokio i Sapporo (Japó), Bolonya, Florència, Parma, Milan i Carpi (Itàlia), Cali (Colòmbia) i Caracas (Veneçuela), entre d'altres. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Conegut popularment per la seva obra pública, que a Reus s'ha incrementat aquests darrers anys amb la dona treballadora, el monument a la sardana o els llapis, però sobre tot per ser el 'pare' dels nostres gegants, els quals ha fet, refet, reconstruït i replicat amb saviesa i entusiasme.

Però caldria reivindicar en moments com els actuals la seva implicació amb la societat: va lluitar per crear l'Escola Taller d'Art de Reus, de la Diputació de Tarragona, de la que en va ser director (1979), va aglutinar al seu voltant els artistes que volien defugir del clixés més tòpics i caducats; va influir en la trajectòria de joves artistes que començaren la seva carrera els anys vuitanta; i ha contribuït a la recuperació dels nostres ajuntaments democràtics conduint la regidoria de Cultura en uns moments sense recursos i ens els que calia obrir noves portes i sortir de la foscor artística pròpia de l'època.

És de destacar també la seva estimació per la docència, ensenyant la seva depurada tècnica a noves generacions. Artista d'una gran generositat, ha donat moltes de les seves obres al Centre de Lectura i a l'Institut Municipal de Museus de Reus.

Continuem necessitant de persones com Ramon Ferran per avançar i millorar la comunitat.

Xavier Filella és president del Centre de Lectura.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Salvador Juanpere  01 de Juliol de 2011

El Ferran...

 Tal com molt bé diu Xavier Filella, el Ferran, va influir em la trajectòria dels joves artistes dels anys vuitanta de l’entorn de Reus, una generació de la que el propi Filella coneix prou bé les llums i ombres des de la seva impecable etapa al front de l’Imac.
Una generació que més que ser influenciada formalment o estèticament pel Ferran, ho va ser èticament i que va rebre d’ell, a través de les classes o pel contacte personal un estímul de renovació, de curiositat, de critica i de modernitat que no era gens habitual en les personalitats, els estudis, les escoles o els cenacles artístics dels setantes ni de Reus, ni del país en general i ja no diem de la veïna capital de província.
Els que mantenim l’amistat, l’admiració i l’estima pel Ramon i ens hem alimentat del seu compromís vital, cultural i ètic ja aprofitem qualsevol trobada personal per dir-li pero ara, cap al final de la seva carrera professional seria molt bó de fer-li arribar un homenatge formal, col•lectiu o institucional... Només com un petit retorn simbòlic de tot el que ell va lliurar amb tanta generositat i especialment per la forma com ho fa ver: des d’una càlida humanitat.