"Recuérdalo tú y recuérdalo a otros". Hi ha frases —en aquest cas, versos— que s’han convertit en un símbol. Com aquest poema de Luis Cernuda que encapçalà la recopilació polifònica de testimonis orals de Ronald Fraser sobre la guerra civil espanyola, en dos volums (Madrid: Crítica, 1979), en un moment en què aquesta tècnica històrica es trobava a les beceroles al nostre Estat. Per la seva magnitud i pel seu impacte, l’obra es convertí en una referència obligada entre els treballs de memòria oral i canvià la percepció sobre l’estudi d’aquest conflicte armat. Avui —més de tres dècades després—, els treballs que empren la memòria oral han deixat de ser una excepció en el nostre panorama historiogràfic, fet que ens permet de fer balanç de la trajectòria realitzada durant anys i de reconèixer el valor d’allò que en el seu dia va ser pioner.
Gairebé coincident en el temps del monumental estudi de Fraser —i en un àmbit geogràfic de treball molt més restringit, el Baix Camp i el Priorat—, Carrutxa iniciava el seu camí de recerca, estudi, anàlisi i divulgació sobre cultura popular, etnografia i història local. Des del primer moment, la tècnica de l’entrevista oral per a recuperar cançons, tradicions i informacions fou una eina molt valuosa per a posar en valor allò a què sovint no se’n dóna: la quotidianitat, allò que —per conegut i sabut— pensem que és de poc valor.
El treball de força anys de Carrutxa ha permès a l’entitat aplegar centenars d’entrevistes, que han estat d’utilitat per a recerques, estudis i exposicions, i que, avui, s’han convertit en un llegat molt valuós per a conèixer el nostre passat. Sense elles tots estaríem una mica més orfes sobre el món d’ahir. La vida, però, no s’atura. Per aquest motiu, ara fa un any l’entitat va decidir «modernitzar» l’accés a aquestes entrevistes a través de la seva digitalització, fet que en garantirà la conservació en un món en què la tecnologia es troba en canvi permanent.
Però la tasca de Carrutxa no mira només a la feina feta en el passat que ara convé posar a l’abast a través de mecanismes més moderns. La feina de recuperació de la història més immediata convé continuar-la avui i en el futur. Resta molta feina per fer.
Amb aquest objectiu, el 2012 naixia el cicle 'Testimonis. Memòria d’un passat recent', que, sota la premissa de donar veu a persones de la ciutat i de la comarca, volia recuperar part d’aquesta història col·lectiva del nostre entorn més proper, des de les acaballes del franquisme fins a finals de la transició política. I en alguns casos excepcionals, retrocedint fins i tot una mica més enrere en el temps. Fins avui, la desena de xerrades enregistrades que formen part ja del fons oral de l’Arxiu Municipal no només ens han aportat dades i experiències molt enriquidores sobre matèries concretes de la vida local més immediata, sinó que també han donat un cert sentit de manera conjunta per a explicar una ciutat que ja no és: Quines opcions escolars es tenien a les darreries del franquisme? Com es va gestar el model sanitari que avui gaudim? Com s’han modificat els hàbits de consum i les botigues de la nostra ciutat? De quina manera va afectar l’efervescència del consum de drogues a la ciutat?…
L’oblit és un perill real que envolta moltes activitats quotidianes que, aparentment, ens semblen intranscendents i només vinculades a la nostra història vital. La Història, però, ens demostra que aquestes activitats, els valors i les finalitats que contenen, les relacions que fomenten, etc., són importants per a conèixer una societat en el transcórrer del temps. I, evidentment, la voluntat de recordar és el millor llegat que un país, un col·lectiu o un poble pot oferir als ciutadans del futur pròxim o més remot.
El proper 19 de setembre, Carrutxa i l’Arxiu Municipal encetaran un nou curs del cicle 'Testimonis' que, de ben segur, continuarà aportant a la tasca del coneixement i la divulgació nous elements de reflexió gràcies a les aportacions de les persones que hi participaran.
Isabel Martínez és periodista i membre de Carrutxa
