Cookie control
Dilluns, 14 d'Octubre de 2019

Reflexions a l'entorn de la Festa Major de Sant Pere

17 de Juliol de 2013, per Josep Maria Salvadó/ Anton Baiges/ Joan Carles Vendrell/ Maria del Carme Bernal
  •  

Hem viscut una nova Festa Major de  Sant Pere 2013 i com a ciutadans inquiets i  d’esperit constructiu, que ens estimem la ciutat i la voldríem cada cop la festa fos més  participativa i plena de contingut sombòlic, ens permetem de fer en públic les següents consideracions: primerament, cal felicitar-se perquè l’aportació econòmica municipal no únicament ha minvat sinó que enguany s’ha pogut incrementar sensiblement, no sense esforç i imaginació, juntament amb la col·laboració de diferents patrocinadors que han ajudat en el seu sosteniment, en un moment tan difícil com els que ens toca de viure.

Però hi ha altres elements que voldríem considerar: el programa, curull d’actes de tota mena sempre és fruit, cal dir-ho i recordar-ho, gràcies a moltes entitats reusenques, que hi posen el coll cada any, deixant-hi temps i molta entrega personal per no defallir en cap moment. Ens n’hem de congratular perquè la gent de Reus és oberta, participativa, crítica quan cal, d’esperit altruista i col·laborador, sense la qual no tindríem l’actual Festa Major de Sant Pere, tan lluïda en tots sentits.

En aquesta edició, però, hi ha hagut algunes novetats: les banderes de la ciutat i del país han fet acte de presència als diferents carrers del centre i barris de Reus. Alguns dirigents veïnals han valorat positivament aquest gest i han reconegut que no se n’havien posat mai. Aquest gest ajuda a crear l’espai integrador i un ambient més festiu perquè també les festes fan ciutat, ajuden a tenir una consciència de pertànyer a una comunitat veïnal a la qual pertanyen històricament i cultural.

Per últim, voldríem fer dues darreres reflexions en referència a dos elements identificatius de la Festa: el bust-reliquiari de Sant Pere i l’Himne de la Ciutat. Cal celebrar que enguany hàgim pogut observar el bust de talla policromada, del primer terç del segle XVII, que la nostra Prioral conserva amb estima, però que algun dia caldria veure exposat conjuntament amb tot el seu tresor patrimonial, com a mínim en la diada patronal.

D’altra banda, la comissió de protocol de Festa Major s’hauria de plantejar, de tornar a recuperar l’Himne de la Ciutat, amb lletra d’Eugeni Mata i música de Joan Goula, interpretada diversos anys al concert de Festa Major. De la mateixa manera que des de fa molts anys podem gaudir dels Goigs a Sant Pere, del poeta reusenc Antoni Correig i amb música del mestre Josep Fusté, una bona difusió social i coneixement de l’Himne permetria de complementar el repertori musical de les nostres bandes i corals, que la nostra ciutat ha tingut la sort de mantenir amb esforç i perseverança. Tot plegat, per reflexionar-hi.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Juan  18 de Juliol de 2013

Mas fiestas para los de los 50/60

Siempre hacen cosas para los jovenes, hay que hacer mas bailes, mas orquetas, mas musica para los de 50/60, que todos pagamos nuestros impuestos, también hay que poner mas deportes, torneos de Fiesta Mayor entre los clubs de nuestra Ciudad, un partido de Futbol de Fiesta Mayor como se hacia antes, de Hockey el deporte rey en Reus, que hay que modificar la programación y sacar nuestra fiesta a los barrios

josep risueño granda  18 de Juliol de 2013

La Festa de tots

Hi ha molta gent que pensa com la Cris! La Festa de Sant Pere encara pot anar més enllà i fer cap als barris. ¿Vosté que és d'aquí o de Reus?. sembla una broma!. Aquesta expressió no te res a veure amb allò que encara dieun en alguns barris.. "anem a Reus".. Res s' ha de fer a canvi de Reus, per Sant Pere participació i en els elements veus cares somrients, perquè va la filla o el tiet o l'avi li surt la nena en un element de festa.
Prò quan arriba la Festa dels Barris, les associacions que per cert ja no tenen l'ajuda que tenien, s'esforcen per fer-ho el millor possible. Jo no vull ser par interessada, per tant crec
que en les festes de barri, hauria de prevaldre les entitats de la Ciutat i conbinar-ho amb grups més professionals. Que una cosa no faci minvar l'altra.. que val molts diners.
Es que abans els Barris, els anys cinquanta no tenien gaire ajuda i sempre hi havia algú que ajudava per les coses que tenien mes cost. Ara costa més. L'Associació crec que s'esta bellugant per ajudes, les ajudes son dificils, però no tot s' ha de deixar per la Festa de Sant Pere. La Festa de Barri no pot ser la filla pobre de la Ciutat.
Per cert que això no treu que no estigui en part content amb la Festa de San Pere.. hi ha coses que m'agraden. No crec que s'hagi de caure en "mirar-se al melic".. Desprès de Sant Pere les Associacions han de plantejar-se camins per ingressar ajudes perquè no poden ser els "pobrets" en la Festa major del seu Barri, una vegada acabada la Festa Mjor de Sant Pere de la nostra Ciutat. t.

Cris  18 de Juliol de 2013

Impregnar tota la ciutat de Festa Major

La meva reflexió va encaminada a que, ja que la majoria de reusencs i reusenques ens adrecem a la Plaça o pels carrers del centre de la ciutat, no estaria de més que els motius festius fessin una volteta pels barris, per poder impregnar de Festa Major altres zones que també són Reus, i per tant, també estan de festa i així gent gran o per qualsevol motiu que no puguin desplaçar-te al nucli, puguin assaborir la festa. Cal dir que, ja que aquest any s'han posat les banderes als barris (que s'ha agraït), ja podriem fer un esforç més...

jaso  17 de Juliol de 2013

reflexions festa major

Crec que hauriem d'incorporar nous elements festius com la banda de l'Alcalde i l'Alegret , tot pasejant per completes rodejats d'urbanus i mossus, per poder fer-ho més vistos els hi podriem posar un cartellet amb el seu sou anual, així la cridoria del mercadal seria encara mes ensordidora que la tronada.