-
Composició que l'Arxiu ha fet per anunciar la xerrada
El proper 3 de juny farà 300 anys de la primera concessió del títol de ciutat a Reus. Parlem de concessió perquè en el món antic ser o no ser una ciutat no era una qüestió de categoria demogràfica ni econòmica, sinó un privilegi del rei que reconeixia una importància preexistent sempre, és clar, amb motiu d'agrair algun tipus de servei prestat per la població en qüestió.
L'any 1712, Reus reunia totes aquestes característiques. Una economia secundària en expansió –acabat l'auge de la terrissa, havia començat l'esclat de l'aiguardent–, un sector social creixent vinculat a la producció i a l'intercanvi, una vitalitat urbana. Però, sobretot, una part important de la població que des de bon començament havia estat partidària del rei Carles III ('l'Arxiduc'), en oposició als partidaris de Felip V, el candidat al tron espanyol que havia aconseguit ser coronat inicialment. Reus va aconseguir ser reconeguda com a nucli aglutinador dels austriacistes de tot el Camp. I al llarg de tota la Guerra de Successió va fer sovintejats i costosos serveis a la causa de Carles.
Per tot plegat, el 3 de juny de 1712 va aconseguir que el rei Carles -a través de la seva muller, que circumstancialment restava com a lloctinent a Barcelona- atorgués un privilegi en què concedia a Reus la dignitat de ciutat i concretava els honors amb què s'havia de distingir el municipi: l'escut, les maces i els macers. A més, feia una descripció elogiosa de Reus des del punt de vista urbanístic, social, econòmic i polític. L'atorgament d'aquest privilegi formava part d'una determinada política del rei Carles envers els municipis, que combinava concessions i control.
Tres segles després, commemorar aquell episodi ens ha de permetre conèixer millor aquell període des d'un punt de vista polític, bèl·lic i d'implicació de les elits i del conjunt de la població. Però, també, ens ha de permetre adonar-nos de fins a quin punt ha passat a formar part de l'imaginari col·lectiu reusenc. Allò que va representar l'atorgament del títol -que es va perdre pocs mesos després- ha perdurat a través d'elements físics presents a la ciutat, a través de la càrrega simbòlica que va adquirir l'àliga festiva i a través dels dos únics elements que Reus va conservar d'aquell privilegi de 1712: les maces d'argent portades pels macers que encara avui acompanyen protocolàriament les sortides de la corporació municipal.
La xerrada d'aquest dijous 31 de maig, a l'Arxiu de Reus, serà un acostament a la manera com els reusencs van treballar per rebre el títol de ciutat. En bona mesura, si avui Reus és i se sent ciutat, és gràcies a la llavor que van posar els nostres predecessors de fa 300 anys.
