Com a poble esdevingut ciutat, Reus gaudeix d'una intensa agenda cultural i política. Seguir-la, demana temps lliure o manllevat d'altres obligacions, de vegades forçant la quotidianeïtat. Però quan la realitat s'imposa als desitjos, la desconnexió és obligada. Aquest fet, però, lluny de privar-nos de l'actualitat més rabiosa, ens permet descobrir un altre Reus talment com si es tractés d'una pel·lícula de ciència-ficció.
Passat el tomb de ravals, més enllà d'associacions i entitats, d'actes i esdeveniments anunciats i reenviats pel 2.0, més enllà de sopars i tertúlies, amanits amb convidats d'excepció, respira una ciutat anònima que manté uns referents més trivials: els partits de futbol al bar, la tertúlia a peu de plaça mentre es tragina la compra o la televisió d'àmbit estatal, per exemple.
És una ciutat 1.0, feta de dependentes, que també s'aixequen ben d'hora, ben d'hora, i que pleguen tard, ben tard. Que posen els nens al llit a quarts de 10, i no poden assistir a concentracions reivindicatives. És feta de repartidors i comercials, que són tot el dia fora de casa, cinc dies per setmana i els dissabtes no volen navegar entre la marea compradora que inunda el centre de la ciutat. Que no van de pintxos ni de tapes perquè a casa només hi entra un sou des de fa mesos. Són avis i àvies que fan de saltimbanquis amateurs per poder donar un cop de mà amb els horaris dels fills i dels néts. Són persones que ni tan sols llegiran aquest article, perquè internet és un 'divertimento' més, i els seus referents informatius són uns altres.
És un altre Reus, totalment desconnectat de l'oligocràcia cultural, social i política, que no ha percebut - per acció o omissió- la necessitat d'afegir-se a la dinàmica ni a la identitat reusenca; i que resta oblidat en el disseny de campanyes de sensibilització identitària o en l'exigència dels nostres drets com a poble. Però que malgrat tot, viu, treballa i paga els seus impostos aquí. I que també parla d'independència.
Segons la darrera enquesta del CEO, un 45,4% dels ciutadans votarien Sí a la independència de Catalunya. Això són 31.878 persones de les 70.216 que aquest passat #20N tenien dret a vot. Podem debatre 'ad aeternum' si el got és mig buit o mig ple. Però és irrefutable que el got té aigua. Per tant, és imperiós arribar a connectar amb la pluralitat d'aquest Reus en els propers tres anys. Sortim a buscar-los?
(David Llambrich Robert és professor i blogaire).
