Dimarts, 11 de Desembre de 2018

2017, l’any en què la política va prendre el carrer

29 de Desembre de 2017, per Isabel Martínez
  • Imatge d'una concentració a la comissaria de la policia espanyola de Reus, després dels fets de l'1-O

    Fabián Acidres

Any d’impactants titulars polítics, el 2017 no vol acomiadar-se –decididament- per la porta informativa del darrere. Així ho demostra la detenció i posterior alliberament aquesta mateixa setmana dels regidors cupaires, Marta Llorens i Oriol Ciurana, per portar-los a declarar davant del jutge  després de la seva negativa a fer-ho per la causa oberta “per incitació a l’odi” plantejada per C’s. Una detenció que –de ben segur- tindrà idèntica segona part quan Mariona Quadrada acabi repetint el mateix esquema d’actuació. D’aquesta forma –i en temps de descompte anual- els regidors de la CUP es converteixen en els darrers protagonistes polítics d’un any que ha donat molt de si en matèria d’informació política especialment en el segon semestre però que –des d’una vessant merament local- ha servit per tancar pocs temes municipals pendents com ara la governabilitat de Reus, la visibilització dels canvis en la situació de l’hospital, la resolució del macrocàs Innova,…

Conegut era des de fa anys que l’oasi reusenc era cosa del passat però quan a principis del 2017, el febrer, un jutge anul·lava l’adhesió de Reus a l’AMI –la qual, per cert, s’havia aprovat a la tercera temptativa- pocs podien imaginar el pes que la justícia tindria en el desenvolupament de la política local durant aquest intens 2017.

Pronunciament del Tribunal de Comptes

A diferència del que venia passant des del 2012, l’impacte mediàtic i judicial de la instrucció d’Innova s’ha anat esllanguint a mesura que avançava l’any. Com a novetat important, però, la decisió del Tribunal de Comptes d’exculpar, el passat mes de maig, de responsabilitat civil als investigats de la peça de Shirota ha estat un baló d’oxígen important per aquest nodrit grup d’investigats. I, sobretot, un encoratjament moral després del llarg rosari que ha representat la instrucció i el goteig de notícies adverses relacionades amb aquesta qüestió. Pels interessos generals, la recent decisió del Tribunal de Comptes de desestimar el recurs del consistori reusenc a aquesta primera sentència ha estat un nou revés al posicionament municipal en aquesta qüestió. Un posicionament al qual caldrà sumar la substitució de l’advocat que representava al consistori, Eusebi Campdepadrós, pendent de recollir la seva nova acta de diputat del grup JXCat.

La maniobra dels pressupostos

Tot i que la governabilitat continua sent el punt feble de Pellicer i -per extensió de l’equip de govern- la maniobra del batlle per poder aprovar els pressupostos de 2017 ha permès resoldre aquesta qüestió satisfactòriament pels seus interessos. Amparat en la impossible afinitat ideològica dels grups que conformen l’oposició (CUP, C’s, el PSC i el PP), Pellicer va sortir-se’n del plantejament d’una qüestió de confiança amb què va aprovar els comptes de 2017, cabdals, entre altres coses, per la inclusió d’un dels seus tòtems: la Capitalitat Cultural d’enguany. Abans d’aplicar aquesta acció certament insòlita, Pellicer va tantejar la possibilitat d’un pacte puntual amb el PSC sobre aquesta qüestió. Una temptativa que, indirectament, va mostrar les debilitats de l’aleshores recentment escollit primer secretari del PSC, Andreu Martin, després de la marxa de Francesc Vallès.  Finalment, la sorprenent temptativa d’entesa entre rivals irreconciliables des de sempre va descarrilar davant la negativa dels militants socialistes de donar oxígen a Pellicer, una decisió que contradeia els avenços que el mateix Martin havia efectuat públicament. Un fet que, com s’ha dit, va obligar a Pellicer a recórrer a l’anunciada qüestió de confiança i que va endarrerir l’aprovació definitiva dels comptes fins una data tan avançada en el calendari com el 23 de juny.

L’entrada de la Generalitat a l’hospital Sant Joan de Reus

Si no hi ha cap imprevist de darrera hora, la ciutat “celebrarà” el proper gener la data simbòlica dels seus 30 anys de creació de la primera SAM municipal, la de l’hospital Sant Joan, amb la transformació d’aquest model pioner en un consorci. Per primer cop, aquesta nova figura jurídica destinada a gestionar el centre hospitalari reusenc comptarà amb la presència –a més majoritària- de la Generalitat i buscarà eixugar l’important dèficit que arrossega aquest servei tan vital. Més enllà del canvi de model i de si afectarà a l’expansió sanitària de la ciutat en un context de futur, la situació creada a la Generalitat a nivell global posa interrogants sobre com s’acabarà resolent els detalls de tot plegat.

Nous assajos de gestió del govern de Reus 

A banda de l’omnipresent Capitalitat Cultural, l’acció municipal s’ha focalitzat en intentar donar solucions a qüestions encallades des de fa temps com les inversions que permeten ampliar el Centre de Lectura o la Boca de la Mina; a l’exploració de nous paradigmes com el debat dels pressupostos participatius o a la popularització i posada al dia de figures com el doctor Frias al qual s’ha dedicat aquest 2017 a través d’una campanya. 

Els atemptats de Barcelona i Cambrils

Seria faltar a l’ètica i al sentit comú afirmar que els dramàtics atemptats de Barcelona i Cambrils del passat mes d’agost van estar relacionats amb la política. Tot i això, les immediates conseqüències d’aquests actes terroristes sí que van afectar, primer, a la mobilització ciutadana al carrer tot just abans d’una tardor que passarà a la història així com en una derivada política a l’empoderament dels cossos de seguretat de la Generalitat de Catalunya i, per suposat, d’emergències. Per proximitat i transcendència dels fets, és important destacar que Barcelona però també Cambrils van viure en aquelles dates d’agost nombrosos actes de solidaritat i de suport davant dels atemptats. Com a cloenda d’aquelles jornades, la veïna Cambrils va viure també la manifestació més multitudinària i impactant de la seva història amb l’objectiu de rebutjar aquells fets. Sota el lema Tots som Cambrils, una xifra de persones que van superar amb escreix les 10.000 van manifestar-se a la vila marinera el 25 d’agost en record de les víctimes dels atacs. 

L’1-O i les seves conseqüències

Com a moltes altres poblacions catalanes, l’alt grau de mobilització i d’organització va ser el tret distintiu de l’1-O a Reus. A diferència de municipis ben propers com Mont-roig en què la policia nacional va fer acte de presència aquella jornada de forma –diguem-ne- intensa, la capital del Baix Camp va tenir la sort de no patir cap acte de repressió en aquella jornada. Amb molts nervis però sense haver de patir cap problemàtica real més enllà de les dil·lacions informàtiques, un 36,48% de ciutadans van votar a Reus sumant un total de 23.521 vots afirmatius. És a dir, el 91,9% dels vots emesos. Malgrat l’absència de violència, les escenes viscudes aquell dia a altres indrets i el clima de mobilització dels dies anteriors a l’1-O amb manifestacions històriques diàries va fer triomfar la vaga convocada pel 3 d’octubre i mantenir l’alt nivell de mobilització ciutadà previ a l’1-O.

Precisament el gran suport a aquests actes i l’aprovació d’una proposta del consistori reusenc en què es demanava la marxa dels agents policials de l’hotel Gaudí va generar la presentació d’una querella per part del grup municipal de C’s que ha portat als tribunals al govern de Reus i als regidors de la CUP.   

Les eleccions del 21-D a Reus

A cop de mobilització pràcticament diària per donar suport a la República catalana, els resultats del 21-D a Reus mostren que una part de l’electorat de la ciutat es troba profundament enfrontat amb aquest plantejament de forma que el triomf de la nit electoral va ser per Inés Arrimadas. Amb més del 32% del percentatge electoral a la ciutat, els taronja s’han convertit en una formació que cal tenir en compte en una ciutat on durant molts anys el titular polític era –precisament- l’oasi.

 

 

 

COMENTARIS (2)

Comentaris

Pepe  30 de Desembre de 2017

Politica al carrer

Tot gracias a la manipulacio de las lleis del nostre parlament, pasanse totes las lleis per el forro, aixi han provocat tots aquestos aldarullus

Ramon Salvat - Reus  29 de Desembre de 2017

titular alternatiu

2017, l'any que uns quants van pendre el pel a molta bona gent i van dividir la nostra societat.

Reportatges