43 anys de notari a Reus

Escoltat al carrer i de forma regular: “Els notaris cobren massa per la feina que fan”. En lluita permanent contra els estereotips, aquests funcionaris han estat i són associats a pràctiques fosques, encara que la seva feina –garantir la legalitat a diversos àmbits de les relacions humanes– no pot ser més necessària. Aquest divendres, Reus ha tingut l’oportunitat de conèixer els secrets que amaga aquesta professió amb el notari Eusebio Alonso. Tot un veterà que ha dedicat 43 anys de la seva vida a la ciutat. Reusdigital.cat repassa la seva evolució professional i personal, simultània a la de la capital del Baix Camp. 

‘Sóc un entusiasmat de Reus’ 

Eusebio Alonso es jubila als 70 anys. Enrere deixa tota una vida dedicada a la notaria: l’any 1975 va aprovar les oposicions i el destí va voler que anés a parar a Reus, ciutat on ha exercit sense descans fins a l’actualitat. “Em vaig integrar a la primera”, explica Alonso, un home tendre i de llàgrima fàcil. Si bé reconeix que no és cap sant, també assegura que entén la vida i la seva professió com “una oportunitat de servir a la societat”. I és que al marge de la seva carrera jurídica, és també el president del Banc d’Aliments. 

Quan el notari afirma que Reus l’entusiasma, no diu pas cap mentida. Al llarg de la seva intervenció, ha repassat –en clau econòmica i financera– algunes de les personalitats més il·lustres de la ciutat, com Gaudí, Fortuny o Prim. Però també ha parlat dels seus coetanis; de les reusenques i reusencs que el van rebre amb els braços oberts i als quals se sent “totalment vinculat”. De fet, no tothom que es jubila és capaç d’aglutinar en una sala tantes persones i amics. I és que no ha quedat cap butaca buida, a la sala d’actes de la Cambra de Comerç. 

Una visió de futur

Després d’explicar la seva experiència professional a Reus, Alonso ha demostrat ser una enciclopèdia viva. Entre d'altres temes, el notari ha parlat de l’evolució jurídica, econòmica i social del país al llarg de les últimes dècades. Del tractat de França i del de Lisboa. Del deute públic. De l’euro i d’Europa. I també, d’agricultura i contaminació. 

Finalment, el funcionari ha volgut fer cinc cèntims sobre la seva visió del futur, i la veritat és que no és del tot esperançadora, començant per la salut demogràfica de l’Estat espanyol. “Els naixements han caigut un 21 per cent des del 2008” o “moren més persones de les que neixen” han estat dues de les frases més simptomàtiques i colpidores de la jornada. Una jornada que s’ha tancat amb un discurs d’agraïment. “Tanco aquest parèntesi de la vida amb la sensació que tots vostès m’han fet costat. No ho oblidaré mai”, ha dit Alonso, visiblement emocionat, abans d’abandonar la sala entre aplaudiments. Darrere dels prejudicis, sempre hi ha persones.