Dijous, 25 d'Abril de 2024
La Unitat de Cures Pal·liatives Oncològiques de l'Hospital de Reus atén de forma integral les necessitats dels pacients oncològics avançats
La doctora Dulce Rodríguez format part de la Unitat de Cures Pal·liatives Oncològiques de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus
Cristina Antillés
Control mèdic, psicològic i social amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de pacients sense opcions a curació. Aquesta és la tasca que realitza l'equip professional de la Unitat de Cures Pal·liatives Oncològiques de l'Hospital Universitari de Sant Joan de Reus, l'única unitat especialitzada existent a la demarcació de Tarragona. Darrerament, la ESMO (European Society for Medical Oncology) ha acreditat l'hospital com a Centre Integrat de Cures Pal·liatives i Oncologia Mèdica, un reconeixement que avala la tasca dels últims anys i que situa Reus entre els 77 centres d'arreu del món amb aquesta distinció, 10 d'ells a l'Estat.
Generalment, les unitats de cures pal·liatives tracten malalts terminals de qualsevol tipus, com poden ser les malalties neurològiques, respiratòries cròniques avançades o qualsevol insuficiència orgànica en fase avançada. La metgessa d'aquesta unitat, Dulce Rodríguez, explica que "la integració de les cures pal·liatives dins de l'equip d'oncologia ofereix al pacient que pateix càncer una continuïtat assistencial i una atenció especialitzada i a mida de les seves necessitats". L'equip específic de cures pal·liatives oncològiques està format per dos metges i una infermera a temps complet i una treballadora social i una psicòloga a temps parcial, compartits amb altres àrees d'hospital.
La principal tasca que du a terme aquest equip és oferir una qualitat de vida òptima pels malalts oncològics. Aquest objectiu s'assoleix oferint un adequat control de símptomes (del dolor, de l'ofec....) però també amb una exploració de la resta de necessitats socials, econòmiques i psicològiques. "Podem així oferir una atenció integral al pacient i sense oblidar el suport a la família com a nucli cuidador", segons explica la doctora Rodríguez. Més enllà de l'alarma que susciten els símptomes propis de la malaltia, les principals preocupacions que pateixen els malalts terminals són "la pèrdua d'autoestima, del seu rol social, la seva imatge, i molt sovint la pèrdua d'autonomia", segons explica la metgessa. D'aquí la importància d'oferir una cobertura física, psicològica i social.
Atenció als malalts crònics
La xifra de pacients que es tracten en aquesta àrea ronda els 700 anuals, un percentatge elevat en relació als casos de càncer. No obstant això, Dulce Rodríguez puntualitza que la classe de pacients que es tracten al Sant Joan són diferents de la resta d'hospitals: "L'assequibilitat i la integració d'aquest equip mèdic dins la unitat d'oncologia fa que no tan sols es tractin pacients oncològics en fase avançada sinó que aquest equip de suport intervé moltes vegades en fases inicials de la malaltia quan aquesta provoca símptomes que alteren de forma important la qualitat de vida del pacient".
Així, mentre que la majoria de centres sanitaris de la demarcació dediquen les seves cures pal·liatives a malalts terminals, l'Hospital de Sant Joan també destina els seus recursos a pacients que un cop superat un càncer segueixen patint dolors crònics severs a conseqüència de les teràpies a les quals s'han hagut de sotmetre. Amb aquesta intenció s'ha creat un comitè de dolor oncològic que ajuda a prioritzar els pacients que pateixen dolor de difícil control i que es podrien beneficiar d'alguna tècnica anestèsica per millorar aquest símptoma, que condiciona de forma molt important la qualitat de vida del pacient.
Les peticions d'eutanàsia, molt poc freqüents
La metgessa Dulce Rodríguez indica que els pacients més comuns atesos per l'equip de suport són els de càncer de pulmó, donada l'alta incidència d'aquest tipus de tumor i també per què es tracta d'un col·lectiu de pacients amb molts símptomes de difícil control. En segon lloc, s'hi troben els afectats per tumors digestius, una patologia "molt prevalent i amb símptomes complexes".
El malalt terminal i l'oncològic avançat sovint volen ser atesos al seu domicili, i amb aquest objectiu, l'equip de professionals coordina una xarxa assistencial adequada a cada cas, "per poder oferir continuïtat assistencial i una mort digna allà on el pacient i la família han decidit". En aquesta tasca s'impliquen els equips d'atenció primària i s'organitza suport per equips específics de cures pal·liatives domiciliaries (PADES), explica doctora Rodríguez.
Preguntada per les peticions d'eutanàsia d'aquests pacients, la metgessa indica que són poc freqüents a l'hospital reusenc. "Els pacients el que volen és no patir ni físicament ni psíquicament i quan demanden eutanàsia sol ser perquè no han rebut el suport d'equips de cures pal·liatives", indica Rodríguez, qui subratlla que l'atenció de la seva unitat es fa de forma individualitzada i "prioritzant les necessitats de cada cas".
Recursos de l'àrea de cures pal·liatives
La unitat de Cures Pal·liatives Oncològiques disposa de 30 llits compartits amb el departament d'Oncologia, així que "quan un pacient necessita ingressar sempre en té un", en paraules de Dulce Rodríguez. A banda, l'Hospital de Reus també disposa de 10 llits específics de cures pal·liatives, situats al centre sociosanitari, i a més, els pacients oncològics pal·liatius ingressats en altres serveis del centre hospitalari també són valorats per l'equip si és necessari. "Moltes vegades actuem com a connexió entre l'hospital, atenció primària i els dos equips PADES (Programa d'Atenció Domiciliària-Equips de Suport), dedicats a la ciutat i a la comarca del Baix Camp, respectivament".
Jornada de cures pal·liatives
L'Hospital de Sant Joan de Reus va ser seu, fa unes setmanes, de la trobada de la Societat Catalanobalear de Cures Pal·liatives, que va comptar amb la presència d'una seixantena de professionals. La jornada va servir per presentar una nova guia del dol, una iniciativa que pretén consensuar els protocols d'atenció a les famílies que han perdut un esser estimat com a conseqüència d'una malaltia terminal.
D'altra banda, també es va presentar el llibre de fórmules magistrals de suport als pacients pal·liatius, que consta d'una sèrie de fàrmacs no comercials, que s'han elaborat a mida i per molèsties molt concretes com poden ser les mucosistis (efecte tòxic típic de molts citostàtics i de la radioteràpia) i les dermatitis. Aquests medicaments, però, no estaran a la venda, "els pacients podran disposar dels fàrmacs a través d'una xarxa de farmàcies que compromeses amb la iniciativa, elaboraran les medicines segons les fórmules indicades pels metges", conclou la doctora Rodríguez.
Un tema força complex
Seguint la moda en tots els àmbits, aquesta societat està capficada en complicar de forma extrema qualsevol qüestió. Cada cop hi ha més especialistes en els temes més diversos. Potser la situació estaria més relaxada si es volguessin fomentar les voluntats anticipades.
