'Al Greco canvies tres cops de paisatge en un minut'

Rafa Olmo (Puertollano, 1994) em cita al bar La rosa de Reus, a l'avinguda de Pere el Cerimoniós. Per què? "Per què és mític, i molt conegut. Trobar-nos a l'altre punt de referència del barri, el 'sexshop', hauria estat una mica estrany, oi?", fa broma. Es fa dir 'el cantante del Greco', tota una declaració d'intencions pel que fa als seus lligams ganxets. "Aquí hi he viscut tota la vida, perquè vam arribar amb la família que jo tenia 2 anys", precisa. "Té escenaris diferents i moltes formes de vida que coexisteixen en un ordre que s'ha mantingut amb el pas dels anys", fa constar per descriure les peculariatats del lloc on viu. Al costat de Pol Fontanet forma la banda Doble rombo, que el 2018 va editar amb Warner el disc 'De puño y letra'. 

El bateig

I com és, que l'anomenen 'el cantante del Greco'? "Fa uns 10 anys, a Reus, hi va haver un grup de gent jove a la qual ens interessava la música. Tocàvem en grups de rock, punk i metal. Cap de nosaltres tenia cotxe, i la majoria assajàvem als bucs de la Palma", recorda. "Si portàvem coses que pessessin, havíem d'agafar el bus i jo, per raons òbvies, l'agafava a la parada del Greco. I així va ser com em van batejar", detalla. D'entrada, admet, "no em va agradar". "Però més endavant me l'he fet meu i sí, ara és el meu nom artístic", subratlla amb orgull. 

Els records de la infància, amb tot, els té lluny del Greco. "Mai vaig tenir sort amb l'assignació de col·legi. De petit vaig ser al barri Immaculada perquè estudiava a l'Alberich i Casas, i d'adolescent a la la zona sud, des del barri Montserrat fins al Fortuny, perquè anava al Josep Tapiró", explica. "Els meus amics vivien en aquestes zones, així és que m'hi vaig passar moltes estones". Ara, però, sí que tomba pel barri, per observar-ne els contrastos. "Pel petit que és, perquè no trigues ni cinc minuts en creuar el Greco de punta a punta, passes per casetes familiars, per grans blocs de pisos, i hi ha el comerç de tota la vida i franquícies internacionals. Literalment, en un minut, pots haver canviat tres cops de paisatge", argumenta el músic. 

Un espai cultural per al barri

D'uns anys ençà, i a nivell social, el 'cantante del Greco' creu que "shan revifat les relacions entre els veïns". "N'he parlat amb la gent gran del barri i sempre m'han dit que als 70 això era un gueto, i que feien vida aquí sense tenir cap vincle amb la identitat de la ciutat, la majoria immigrants andalusos, manxecs i extremenys". Reus s'ha anat fent gran amb el temps, i a la zona s'hi han anat construint blocs i cases "que només la classe mitjana o la mitjana alta es podia permetre", raona. Alguns van marxar, tot alliberant uns habitatges que, al seu parer, "van ser per a immigrants d'altres nacionalitats, de manera que es van mantenir bretxes econòmiques i socioculturals". No obstant això, la barreja ha fet que els veïns "es coneguin i s'entenguin. Les diferents cultures es van acceptant mútuament i es respecten", manifesta. 

Un cop analitza la situació del Greco, Olmo apunta que "el meu deure com artista i reusenc del 43205 és demanar que hi hagi un espai per fomentar la cultura i, si cal, m'ofereixo a dissenyar-lo". En aquesta línia, el músic creu que "cal que la cultura de la Festa Major, posem per cas, es distribueixi de manera justa" als barris, "i que no es quedi tot al nucli antic". Tot plegat, perquè "volem ser un barri amb identitat, i que als cartells hi digui que som el barri del Greco".